Abu Umar Uthman ben Abul Hasan Muhammad
De Viquipèdia
Abu Umar Uthman ben Abul Hasan Muhammad, fou emir hàfsida successor el 1435 del seu germa, Muhammad IV al-Mustansir, i com aquest fill de Abul Hasan Muhammad, i net d'Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III (el pare havia mort abans que l'avi).
Va ser un emir pietós i just i va mantenir l'obra del seu avi. Va fer nombrosos obres hidrauliques i moltes zawiyes es van crear en aquests anys. Va protegir al taumaturg Sidi Ben Arous (mort el 1463).
Alguns dels seus parents romangueren rebels, i especialment contra son oncle Abul Hasan Ali, fill d'Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III governador de Bugia, al que finalment va derrotar el 1439 i va expulsar a la ciutat però va resistir encara temps al Constantinès si be va deixar de ser un perill i de fet els territoris hàfsides van quedar pràcticament pacificats.
El 1441 va iniciar la primera de les seves expedicions al sud que es van reproduir els següents anys fins el 1451, però més per reforçar la seva autoritat que per fer guerres de conquesta o contra rebels. Les províncies eren governades per lliberts (kaid) de la seva confiança; un kaid que va agafar massa influència, Nabil, fou empresonat (1453).
A partir d'aquest any una sèrie d'epidèmies i pestes van afectar l'emirat; van esclatar revoltes tribals al sud i sud-oest; la revolta de les tribus que va esclatar el 1463 fou la més important, i encara que fou sufocada, no fou totalment extingida. L'emir va encapçalar algunes expedicions al sud i sud-oest entre el 1458 i el 1465, i el 1462 va fer una expedició a Tlemcen on un nou emir abdalwadida havia desconegut la sobirania hàfsida. Ho va aconseguir però tornava a estar revoltat el 1466 i hi va haver de tornar.
Encara el 1472 el nou emir de Marroc, de la dinastia dels Banu Wattas o Wattàsides de Fes, el va reconèixer com sobirà. Dels darrers anys no hi ha prou informació però sembla que encara va poder mantenir el control del país i la sobirania sobre Tlemcen, tot i que molts parents governaven províncies.
Va morir el 1488 i el va succeir el seu net Abu Zakariya Yahya III, fill del més gran dels seus fills que l'havia premort.
