Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I
De Viquipèdia
Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I fou emir hàfsida, fill d' Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid i germà i successor de Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I el 1279.
El 1253 s'havia revoltat al front dels àrabs dawàwides d'Ifriquiya contra el seu germà Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I i va haver de fugir del país refugiant-se a la cort de l'emir nasrida de Granada i, a la mort del seu nebot el 1277, a la cort de l'emir abdalwadita de Tlemcen. L'abril de 1279 una revolta a Bugia el va proclamar emir hàfsida en oposició a l'emir legal que residia a Tunis; després d'uns mesos va aconseguir l'abdicació del seu nebot Yahya II al Wathik ben Muhammad I i va entrar a Tunis com emir únic l'agost d'aquell mateix any. Immediatament Yahya II al Wathik ben Muhammad I fou executat juntament amb el seu visir Ibn al-Habbabar i altres personalitats del règim deposat.
Va donar al seu fill Abu Faris ben Ibrahim I el govern de Bugia. El 30 de març 1282 van esclatar les vespres sicilianes. El governador de Constantina Ibn al-Wazir, que tenia un tractat secret amb Pere el Gran de Catalunya per el qual li donaria suport a canvi del seu ajut contra els angevins, es va revoltar i es va proclamar independent, però Abu Faris va anar des de Bugia i el va derrotar abans de que Pere el Gran podés desembarcar. Quan els catalans van desembarcar a Collo la derrota s'havia consumat i la flota catalana va marxar cap a Trapani.
Abu Ihshak va casar a una filla amb el príncep hereu de Tlemcen. Vers el 1282 o poc abans es va revoltar un aventurer anomenat Ibn Abi Umara, que amb el suport de les tribus àrabs es va apoderar del sud de l'Ifriquiya i es va proclamar califa l'any 1282. Va anar de victòria en victòria i Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I va haver de fugir cap a Bugia amb el seu fill (començaments de 1283). Abu Faris el va forçar a abdicar al seu favor la primavera del 1283.
