Abu Faris ben Ibrahim I

De Viquipèdia

Abu Faris ben Ibrahim I fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I el 1283.

Quant el seu pare va arribar al tron el 1279 li va donar el govern de Bugia. El 30 de març 1282 van esclatar les vespres sicilianes. El governador de Constantina Ibn al-Wazir, que tenia un tractat secret amb Pere el Gran de Catalunya per el qual li donaria suport a canvi del seu ajut contra els angevins, es va revoltar i es va proclamar independent, però Abu Faris va anar des de Bugia i el va derrotar abans de que Pere el Gran podés desembarcar. Quan els catalans van desembarcar a Collo la derrota s'havia consumat i la flota catalana va marxar cap a Trapani.

Vers el 1282 o poc abans es va revoltar contra el seu pare un aventurer anomenat Ibn Abi Umara, que amb el suport de les tribus àrabs es va apoderar del sud de l'Ifriquiya i es va proclamar califa l'any 1282. Va anar de victòria en victòria i Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I va haver de fugir cap a Bugia amb el seu fill (començaments de 1283). Abu Faris el va forçar a abdicar al seu favor la primavera del 1283 però no li va servir de gaire perquè Ibn Abi Umara el va derrotar i matar en una batalla el 1 de juny del 1283. Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I, fet presoner, fou executat.

Un any després (1284) els àrabs van retirar el suport a Ibn Abi Umara i van permetre el seu destronament i la proclamació de Abu Hafs Umar I ben Yahya I, germà de Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I i oncle d'Abu Faris.