Abd Allah ben al-Zubayr
De Viquipèdia
Abd Allah ben al-Zubayr (Medina maig del 624-La Meca 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia. Era fill de Al-Zubayr ben al-Awwam del clan quraixita dels Abd al-Uzza. Els seus drets venien de la seva mare, Asma, que era filla de Abu Bakr i germana d'Aixa (Aisha).
Va participar molt jove a la batalla de Yarmuk (agost del 636). Va acompanyar a son pare a Egipte per unir-se a les forces de Amr ben al-As el 640; va participar tot seguit a l'expedició de Abd Allah ben Abi Sarh contra els bizantins d'Àfrica (647) i se'l considera l'autor de la mort per propia ma del patrici o exarca Gregori.
Va retornar després a Medina i va acompanyar a Said ben al-As a l'expedició de Pèrsia del nord (650) i després es va ocupar de la compílació de l'alcorà per ordre del califa Uthman.
Mort Uthman va acompanyar al seu pare i a Aixa a Bàssora i va dirigir la infanteria a la batalla del Camell, després de la que va tornar a Medina junt amb Aixa. Va assistir a l'arbitratge de Dumat al-Djandal (o Adhrub). Després va romandre a Medina, on era un dels ciutadans mes rics.
Durant el govern de Muawiya I, va refusar de prestar jurament al presumpte hereu Yazid I, i a la mort del califa el 680 va ratificar la no acceptació de Yazid, igual que va fer Husayn ben Alí. Per escapar de les persecucions omeies van fugir a La Meca. Després de la mort de Husayn a Karbala, Abd Allah ben al-Zubayr va començar a reclutar partidaris i una tropa fou enviada a Medina per ocupar-la; les forces estaven sota el comandament del seu germà Amr ben al-Zubayr, però foren rebutjats i Amr fou fet presoner i va morir poc després (681) i el seu cos exposat publicament. Llavors Abd Allah va proclamar la deposició de Yazid, i el van secundar els Ansar de Medina que van agafar com a cap a Abd Allah ben Hanzala i els quraixites de la ciutat que van agafar com a cap a Abd Allah ben Muti. Yazid va enviar contra els rebels a Muslim ben Ukba que va derrotar als medinencs a la batalla de la Harra (27 d'agost del 863). La mort de Muslim no va impedir d'assetjar a Abd Alah ben al-Zubayr que era a La Meca (24 de setembre del 683) pero als 64 dies els assetjants es van assabentar de la mort de Yazid i van aixecar el setge. El general Husayn ben Numayr va intentar convencer al cap rebel d'acompanyar-lo a Damasc, però no se'n va sortir.
Va esclatar una guerra civil a Síria i Abd Allah ben al-Zubayr va aprofitar per proclamar-se Amir al-Muminin i fou reconegut pels opositors dels omeies de Síria, Egipte, Iraq i Aràbia com a Califa.
La victoria de Marwan I a Mardj Rahit (juliol del 684) i la revolta de Mukhtar a Kufa (685) van posar als partidaris d'Abd Allah ben al-Zubayr a la defensiva. Al-Muhallab es va posar al servei de Musab ben al-Zubayr a Bàssora i van poder derrotar a Mukhtar a Kufa (687), però de fet Musab a Bàssora i a l'Iraq va actuar com a independent d'Abd Allah. Mentre els kharigites bakrites s'havien separat de Ibn al-Zubayr a la mort de Yazid i s'havien establert al Nedj oriental i sota la direcció de Nadjda van ocupar la província de Bahrein [1] i el 687-688 van passar a Hadramaut i Iemen ocupant Taïf el 688/689.
El 691 els omeies van recuperar Iraq i Abd al-Malik va enviar al general Al-Hadjdjadj a ocupar La Meca. El setge va començar el 25 de març del 692 i va durar mes de sis mesos. Els partidaris de Ibn al-Zubayr es van anar rendint i fins i tot els seus propis fills. Llavors pressionat per la seva mare va agafar les armes i va marxar al combat amb els més fidels, caient mort al camp de batalla el 3 de novembre del 692. El seucadaver fou exhibit publicament i després entregat a la seva mare per l'enterrament a Medina.
[edita] Notes
- ↑ equivalent a la moderna Al-Hasa
