Àfrica bizantina
De Viquipèdia
L'Àfrica bizantina foren les possesions africanes de Bizanci, principalment centrades a l'antiga província d'Àfrica.
L'Àfrica bizantina va escapar al control de Bizanci sota el dux Gregori (646-648). El 647 Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh va vèncer a Gregori a Safetula i ocupà la Bizacena, és a dir el sud de l'actual Tunísia, mentre els grecs es van atrinxerar en les línies defensives de la província Zeugitana (Tunísia del Nord). Després de la victòria d'Akuba (648) els àrabs van saquejar el país i sols el van abandonar mitjançant el pagament d'un tribut. Bizanci va recobrar el domini de la Zeugitana, però la sort de les possessions més occidentals (a banda de les provincias Bizacena, i Zeugitana, més a l'oest estava la província de Numídia, i després la de Mauritània, que probablement s'estenia fins a Tànger) és incerta.
Muawiya ben Hudaydj va tornar a la zona l'any 654 (saquejant els territoris bizantins i repartint la meitat del botí entre els seus homes, després de descomptar el cinquè per al califa) i va establir un campament en la Zeugitana, que va ser anomenat Al-Kayrawan, on romangué fins que va marxar a Egipte el 658 i on se'l torna a trobar el 661 quan va tornar a atacar als bizantins (entre el 656 i el 660 les lluites polítiques i successòries entre els àrabs, en les que participi Muawiya ben Hudaydj, havien permès un respir), i el campament de Al-Kayrwan s'havia convertit en una vila anormenada Al-Karn; l'atac es va repetir el 665. La victòria àrab d'Adrumetum o Justinianòpolis i les contínues incursions dels àrabs havien debilitat molt la posició de Bizanci a Àfrica i el 666 els àrabs van considerar que era un bon moment per intentar arrabassar als grecs les zones més occidentals, Ceuta, Tànger, Tetuan, Melilla, etc . Sembla que fins i tot encara no s'havia produït l'aliança entre bizantins i berbers (es creu que el líder berber Koysala no es va aliar als bizantins fins vers el 670), i fins i tot és probable que els berbers haguessin aprofitat en els últims anys per arrabassar posicions als bizantins. La supremacia de la flota grega i les muralles podian preservar segurament a la majoria de les ciutats costaneres, llevat que Bizanci les abandonés perquè no tingueren interès militar o econòmic. Quant a la possibilitat d'una guerra ofensiva dels bizantins, probablement des de les Balears, és molt improbable, doncs encara que els grecs van dominar les illes durant tot el segle (sembla que fins i tot les dominaven el 709 quan els àrabs van desembarcar temporalment en elles, encara que no se sap si després les van conservar), una guerra ofensiva en una zona tan allunyada, amb el perill àrab a les seves portes, tindria un difícil explicació.
- Vegeu: Ifrikiya
