Ṯā
De Viquipèdia
|
La ṯā (en àrab الثّاء [a'θːaːʔ]) és la quarta lletra de l'alfabet àrab (vint-i-tresena, amb un valor numèric de 500, en l'ordre abjadí). És una lletra solar.
Taula de continguts |
[edita] Història
Si la considerem variant de la tā (ja que és una de les sis lletres afegides a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici), prové, per via dels alfabets nabateu i arameu[1], de la tāw fenícia.
[edita] Ús
Representa el so consonàntic /θ/.
[edita] Escriptura
Aïllada | Final | Medial | Inicial |
ث | ـث | ـثـ | ثـ |
La ṯā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
[edita] Representació, transcripció i transliteració
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ṯā.
Al SATTS s'usen Ṯ i TH. A l'alfabet de xat àrab, s'usa S i TH.
A la representació Unicode, ṯā ocupa el punt U+062B amb el nom ARABIC LETTER THEH.[2]
A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xcb.[3]
Com a entitat HTML, es codifica com a ث
[edita] Variants
Com ja s'ha dit, es va fer derivar aquesta lletra de la tā (vegeu per a altres variants d'aquesta) per raons no etimològiques sinó de proximitat fonètica.
[edita] Vegeu també
Alfabet àrab | ||||||
ﺍ | ﺏ | ﺕ | ﺙ | ﺝ | ﺡ | ﺥ |
ﺩ | ﺫ | ﺭ | ﺯ | ﺱ | ﺵ | ﺹ |
ﺽ | ﻁ | ﻅ | ﻉ | ﻍ | ﻑ | ﻕ |
ﻙ | ﻝ | ﻡ | ﻥ | ه | ﻭ | ﻱ |
[edita] Referències
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets a la web de la Promotora Española de Lingüística
- ↑ (anglès)(
PDF)Taula Unicode de l'àrab.
- ↑ (anglès)(
PDF)L'estàndar en PDF o paper (de pagament)