Èmesi

De Viquipèdia

Nom del signe/símptoma:
Èmesi
Classificació i recursos externs

ICD-10	R11.
ICD-9	787
... AVÍS MÈDIC

El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac a traves de la boca.

Encara que possiblement es desenvolupà evolutivament com un mecanisme per expulsar del cos verins ingerits, pot aparèixer com a símptoma de moltes malalties no relacionades amb els verins, des de gastritis fins a tumors cerebrals.

De la sensació que algú té just abans de vomitar se'n diu nàusees, que poden precedir el vòmit o bé poden aparèixer aïllades. Els medicaments antiemètics poden ser necessaris per a la supressió de la nàusea i el vòmit.

[edita] Centre del vòmit

L'èmesi està controlada pel centre del vòmit en la formació reticular del cerebel. Aquesta pot rebre senyals d'estimulació de diversos orígens, a saber:

* Al quart ventricle del cervell existeixen uns quimioreceptors que poden accionar-se per substàncies presents a la sang, doncs estan situats abans de la barrera hematoencefàlica. Aquests quimioreceptors són de diversos tipus: dopamina D₂, serotonina 5-HT < sub>3, opioides acetilcolina i de substància P. Així doncs són algunes de les substàncies que poden originar l'estimulació d'aquests, originant cada qual una via d'activació. Es creu que la substància P està involucrada en totes elles, com a etapa final.^[1]

• El sistema vestibular en l'oïda, que comunica amb el cervell a través del nervi cranial VIII, el vestibulococlear. És la via implicada en la cinetosi.
• El nervi cranial X (nervi pneumogàstric), que actua quan la faringe està irritada.
• Sistema nerviós vagal i entèric, responsables de transmetre alteracions de la mucosa gastrointestinal.

[edita] Referències