Ánchel Conte
De Viquipèdia
Ánchel Conte Cazcarro (Alcolea de Cinca, 1942) és un escriptor en aragonès. És doctor en història i catedràtic d'ensenyament secundari, jubilat en 2003. Militant actiu, va reorganitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE) en la província de Terol en els últims anys del franquisme i avui milita a Esquerra Unida d'Aragó. És membre de l'equip fundador d'Andalán, revista aragonesista i escrita plenament en castellà, excepte els articles que hi publicaven, entre altres Conte, i està entre els fundadors del Consello d'a Fabla Aragonesa.
Durant la seva estada a Aínsa com professor d'Història, va portar a terme una intensa labor d'investigació del folklore de la comarca de Sobrarb i va fundar l'agrupació folklòrica Viello Sobrarbe. És una figura imprescindible de la literatura contemporània en aragonès. Ha escrit tant poesia com novel·la, a més de col·leccions de relats. Com investigador, a part de més de quaranta articles d'història medieval altoaragonesa, publicats en revistes i en congressos nacionals i internacionals, ha publicat dues obres destacades en la historiografia aragonesa: La Encomienda del Temple de Huesca (1986) i La aljama de Moros de Huesca (1992). En l'actualitat està preparant l'edició de Los moriscos de Huesca. Alguns dels seus articles i comunicacions han estat escrits en aragonès, de manera que ha estat pioner en l'ús d'aquesta llengua també en el camp de la Història. Va formar part de l'Equip que va escriure "El aragonés: identidad y problemática de una Lengua" (1977).
Ha rebut diversos premis literaris: Premi de Contes en Aragonès Ciutat de Barbastre (1970) i premis en la Festa de la Poesia d'Osca de 1968,1969, 1970, 1971. En 2001 va rebre el premi de la Universitat de Saragossa per a poesia en aragonès pel poemari "Como plebia sobre o bientre", editat inclòs en el poemari "I sagazaga o mar o desierto" (2002). A més, en 2008 es presenta com candidat al Senat d'Espanya per la província d'Osca en la llista d'Izquierda Unida[1].
[edita] Obra
Poemaris:
- No deixez morir a mía voz (1972; reeditada en 1986 i traduïda al castellà i al rus en 2002).
- O tiempo y os días (1996)
- E zaga o mar o desierto (2002; Premio Saputo a la milljor obra en aragonès de 2002. Traduïda a l'asturià.
Coleccions de relats:
- O rafe d'o espiello (1997)
- De ordo sacerdotalis (2004)
Novel·les:
- O bolito d'as sisellas (2000; Premi Saputo a la mejor obra en aragonés de 2000.
- Aguardando lo zierzo (2002; Premi Ciutat de Barbastre, 2002; traduïda al rus en 2004 i al castellà, com Esperando al cierzo, en 2007.
Té poemes i contes publicats a Argensola, Andalán, Fuellas, Rolde, Luenga e Fablas i altres revistes. Alguns poemes seus han estat traduïts al castellà, francès, anglès, alemany i portuguès.
