Àtic de Constantinoble

De Viquipèdia

Àtic (Atticus) fou arquebisbe de Constantinoble vers 406-425.

Va néixer a la meitat del segle III a Sebaste o Sebastea (moderna Sivas) i es va educar en un monestir ascètic de monjos macedonians sota direcció d'Eustaci d'Antioquia, un destacat bisbe d'aquesta secta. Quan fou major d'edat es va decantar per l'ortodòxia i fou ordenat prevere a Constantinoble. En el conflicte d'una part del clergat contra Crisòstom, va donar suport a aquest. A la mort d'Arsaci de Tars, arquebisbe de Constantinoble després del desterrament de Crisòstom, Àtic fou nomenat al seu lloc tot i que el desterrat encara vivia.

Va tenir una actuació prudent i va tenir un cert èxit en l'administració de l'església. Es va destacar per la seva generositat amb els pobres. Quan es va assabentar d'una fam a Nicea hi va enviar molts diners junt amb una carta al bisbe de la ciutat Cal·liopi (carta que es conserva). Contra les heretgies del seu temps va alternar la tolerància amb la fermesa. Va parlar amb consideració dels novacians, però va condemnar els seus principis.

Quant Celesti, deixeble de Pelagi, va visitar la capital, el va expulsar i va amenaçar als bisbes que no fessin el mateix amb represàlies. Al seu torn fou excomunicat pels bisbes d'occident per no haver inclòs el nom de Crisòstom en els registres de l'església, cosa que finalment Àtic va fer.

Sòcrates diu que va predir la seva pròpia mort. Va morir al seu 22è any d'episcopat.

Gennadi de Marsella diu que es va oposar als nestorians i contra ells va escriure de Fide et Virginitate, que va dedicar a les filles de l'emperador Arcadi (395-408). També es conserva una carta al bisbe Ciril d'Alexandria recomanant inserir el nom de Crisòstom a les taules sagrades.