Pelagi

De Viquip??dia

Pelagi (Pelagius) fou un religi??s del segle V.

De la primera part de la seva vida no se'n t?? cap noticia. Es sospita que va n??ixer a la meitat del segle IV a Brit??nia per?? no ??s esmentat abans del comen??ament del segle V quan apareix a Roma vivint en una fraternitat cenob??tica; per la seva estricta observan??a va atreure l'atenci?? d'altres religiosos i de la gent en general, que el considerava proper a la santedat. Pelagi culpava de la relaxaci?? de moral cristiana a la teoria de la gracia divina que predicava Sant Agust?? entre d'altres.

Vers el 405 va escoltar una frase de les Confesiones de Sant Agust?? que deia "donem el que tu ordenis, i ordena el que tu facis", i va mostrar la seva preocupaci?? per aquesta idea ja que la considerava contraria als postulats tradicionals dels cristians de la gracia i la lliure decisi??, i sostenia que redu??a a l'home al paper d'aut??mat.

El 409 o 410 quan Alaric estava saquejant Roma, Pelagi, acompanyat del seu deixeble Celesti se'n va anar com molts altres a Sic??lia i de all?? a l'??frica on va arribar a con??ixer personalment a Sant Agust?? que llavors encara el qualific?? d' "home sant". Les seves doctrines es van difondre r??pidament per ??frica i foren atacades per Sant Agust??.

Absent Pelagi (que va anar a Palestina), Orosi, deixeble hispanorom?? de Sant Agust?? va anar a S??ria on va informar que les doctrines que a l'??frica defensava ara Celesti havien estat condemnades per l'esgl??sia africana (412) incloent al seu mestre Pelagi. Sant Jer??nim, un monjo betlemita que havia rebut inicialment a Pelagi, esperonat ara per Agust??, va assumir una actitud hostil sin?? violenta contra Pelagi que fou denunciat primer davant de Joan II de Jerusalem (on va parlar Orosi, per?? al fer l'exposici?? en llat?? no fou ent??s ja que quasi tots els presents parlaven nom??s grec) i despr??s davant el s??node de Di??spolis (415), per?? els dos tribunals el van absoldre.

Pelagi va tornar a ??frica, on seguia l'oposici?? a les seves doctrines; els s??nodes de Cartago i de Mileum, sense condemnar a cap persona, van condemnar les idees de Pelagi i Celesti. Finalment el papa Innocenci I va ser indu??t per Sant Agust?? i altres quatre bisbes, a anatemitzar als dos l??ders per heretgia mitjan??ant decret de 27 de gener del 417; Innocenci va morir poc despr??s (mar?? del 417). Aquest anatema fou m??s tard revocat per Z??sim despr??s de rebre una carta de Pelagi on exposava les seves idees.

Llavors Sant Agust?? va convocar un nou s??node a Cartago (418) on va exposar els punts (que en endavant foren acceptats) i en els quals els pelagians s'oposaven a l'esgl??sia:

1. La mort es producte del pecat i no de la naturalesa humana

2. Cal batejar als nens per alliberar-los del pecat original

3. La "gracia justificant" (gratia gratum faciens) cobreix els pecats ja comesos i ajuda a prevenir els del futur

4. La gracia de Crist proporciona la for??a de voluntat per portar a la practica els manaments divins

5. No hi ha bones obres al marge de la gracia de Deu

6. La confessi?? dels pecats es fa perqu?? son cert i no per humilitat

7. Els sants demanen perd?? pels seus propis pecats

8. Los sants tamb?? es confessen pecadors perqu?? realment ho s??n

9. Els nens que moren sense rebre el baptisme son exclosos tant del regne de Deu com de la vida eterna

Aquestos punts encara estan vigents s l'rsgl??sia cat??lia avui dia, excepte el darrer.

Pelagi acusava a Agust?? de sostenir concepcions maniquees (Sant Agust?? fou abans seguidor del maniqueisme) al elevar al mal al mateix nivell que Deu, i contaminar a la doctrina cristiana amb un fatalisme d'origen pag??.

Pelagi va morir probablement a Palestina el 420 (alguns el fan viure fins vers el 440) per?? d'aquesta darrers anys no se'n sap res. El pelagianisme es va seguir estenent despr??s de la seva mort per tot el nord d'??frica, Palestina i Brit??nia.

Algunes obres de Pelagi es coneixen, totes menys una (la primera) per refer??ncies dels seus opositors:

• 1. Epistola ad Demetriadem, escrita a l'Orient el 412
• 2. Expositionum in Epistolas Pauli Libri XIV, escrit abans del 410
• 3. Libellus Fidei ad Innocentiuam Papam; escrita el 417
• 4. Epistola ad Celantiam Alatronam de Ratione pie vivendi (dubtosa)
• 5. ???????????????????, o Euloyiarum pro actuali Conversatione ex Divinis Scripiuris Liber o Ionorius as Pro actuali Vita Liber; o Testimoniorum Liber.
• 6. De Natura Liber
• 7. Liber ad Viduam Consolatorius atque Exhortatorius
• 8. Epislola ad Augustinum
• 9. Epistola ad Augustinum Secunda (escrita el 415)