Zòpir el Vell

De Viquipèdia

Zòpir (Zopirus, Ζώπυρος) fou un aristòcrata persa fill de Megabizos i un dels sets nobles que van matar al fals Smerdis de Pèrsia.

Va servir amb Darios I el Gran contra Babilònia, que es va revoltar al començament del seu regnat; Darios va assetjar la ciutat durant 20 meses sense èxit i llavors Zòpir va decidir ocupar-la fent per això un extraordinari autosacrifici: es va tallar les orelles i el nas i tot el cos fou desfigurat de manera horrible i ers va presentar a Darios; llavors va anar a Babilònia fingint ser víctima de la crueltat del rei; quan els babilonis van veure a un noble persa en aquelles condicions van creure que realment era un perseguit, i el van posar al front de les seves tropes i d'aquesta manera va trobar el sistema per entregar la ciutat a Darios.

Els habitants van ser severament castigats i Zòpir nomenat sàtrapa de Babilònia de manera vitalícia amb dret a gaudir de tots els ingressos de la satrapia; a més li va conferir altres mostres d'honor i distinció; el rei deia que més s'haguera estimat tenir a Zòpir sense ferides que vint ciutats com Babilònia.

Tots aquests fets són llegendaris. Ctèsies de Cnidos situa la revolta en temps de Xerxes I de Pèrsia i diu que els rebels babilonis van matar al sàtrapa Zòpir, però que el seu fill Megabizos va entregar la ciutat al rei per una estratagema; aquesta entrega Heròdot l'atribueix al mateix Zòpir que no fou mort pels revoltats.