Xois

De Viquip??dia

Xois fou una ciutat de l'Antic Egipte a mig cam?? entre Buto (24 km al nord-oest) i Sais (uns 25 km al sud-oest). Era situada a una zona pantanosa del Delta del Nil i fou el centre de culte del deu Amon-Ra. El seu nom apareix esmentat a una tomba de Saqqara que pertany?? a un oficial de la Dinastia III anomenat Metjen, que fou governador del nom??s entre d'altres missions. Segons Maneth?? Xois fou la base del poder i la capital dels faraons de la Dinastia XIV (que segons Maneth?? foren 76) que probablement foren pr??nceps locals vassalls dels hikses d'Avaris.

Fou capital del nom??s VI del Baix Egipte (Kaset). El seu nom egipci fou Khasu. Correspon a la moderna poblaci?? de Sakha al governadorat de Kafr al-Sheikh, a pocs km al sud de la ciutat de Kafr al-Sheikh. Sakha reclama no sols l'antiga grandesa de Xois, sin?? tamb?? haver estat el lloc on la verge Maria i Sant Josep amb el seu fill Jes??s es van aturar durant el seu viatge a Egipte, i l'esgl??sia de la Verge Maria de la ciutat t?? una suposada empremta del peu de Jes??s a una roca, segons la tradici?? dels cristians egipcis (la roca va estar amagada durant segles i nom??s va tornar a ser mostrada al segle XX).

Fou seu d'un bisbe des el segle IV del que es coneixen alguns bisbes: Anoubion (347), Theodorus i Isidorus (347), Macedonius (431), Athanasius (458, 459), Joan (copte, 689), Zacharias (copte 693), Pachomius (copte 849/851), Shail (copte (1002), Jacob (copte 1047/1077), i Joan / Anba Yuhanna ibn al-Dhalim (copte 1078/1092)