Xabier Arzalluz Antia
De Viquipèdia
Xabier Arzalluz Antia (Azkoitia, Guipúscoa, 24 d'agost de 1932) és un advocat i polític basc. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou diputat i president del Partit Nacionalista Basc entre 1980 i 2004.
Taula de continguts |
[edita] Formació
Nascut en el si d'una família carlina, molt influenciada per l'esperit "jansenista" de la seva mare i, com la resta dels seus germans, va iniciar estudis eclesiàstics sent ordenat jesuïta, vocació que posteriorment va abandonar. Es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres en la Universitat de Salamanca. Especialista en Dret polític, va renunciar al seu desig de ser catedràtic per a dedicar-se a la política, afiliant-se al PNB, compaginant inicialment les seves activitats polítiques clandestines amb el seu despatx d'advocats. La seva activitat va començar en els temps més difícils per al PNB, l'estructura interna del qual es trobava molt afeblida en aquests moments, juntament amb dirigents històrics del PNB com Juan Ajuriaguerra, van conduir el PNB cap a la transició, ocupant Arzalluz càrrecs polítics destacats després de l'arribada de la democràcia.
[edita] Diputat
Va ser diputat per Guipúscoa en el Congrés dels Diputats durant la Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979), període en el qual va participar en els plens que van resultar decisius per a la construcció d'una Espanya democràtica, destacant per la seva oratòria. El PNB, que formava en aquells dies parteix del grup mixt, va ser exclòs de la ponència que va redactar la constitució, encara que com relata el propi Arzalluz, eren informats per Miquel Roca i Junyent de les converses que en aquest context es produïen. Si bé va resultar novament escollit com a diputat, va renunciar a la seva acta per a dedicar-se completament a la direcció del Partit.
[edita] President del PNB
Va assumir la direcció del PNB, sota la qual, i com a conseqüència de l'aprovació de l'Estatut de Guernica en 1979, el partit va formar el Govern Basc. Des de 1980, el PNB presideix el Govern Basc, havent estat penebistes els tres lehendakaris escollits fins a la data, encara que després de l'escisió del PNB en 1986 van perdre les eleccions basques enfront del PSE-PSOE. Centrada la labor del PNB en el ple desenvolupament estatutari, en l'administració de les noves competències autonòmiques i de la seva ampliació, va recolzar en la política espanyola al govern socialista de Felipe González, com al govern popular de José María Aznar, donant suport la seva investidura de 1996 a pesar de la vehemència de les seves declaracions. D'aquests acords va aconseguir importants transferències de competències i una notable millora del Concert Econòmic, que és el qual regula la relació tributària entre els governs central i basc.
En aconseguir Aznar ser reelegit per majoria absoluta després de les eleccions de l'any 2000, el Partit Popular no va necessitar el suport dels partits nacionalistes, pel que es van trencar els acords de col·laboració i es va donar pas a una nova fase en el mandat d'Arzalluz, centrant-se en la construcció d'una unitat d'acció nacionalista a favor de la autodeterminació del País Basc. En 2004, en una disputada elecció interna, li va succeir en la presidència del PNB Josu Jon Imaz, considerat de l'ala moderada del partit, enfront de Joseba Egibar, que era el candidat defensat per Arzalluz.
[edita] Bibliografia
- Biografia Autoritzada: "Arzallus: Así fue" de Javier Ortiz, Editorial FOCA, 624 páginas, 2005, ISBN: 978-84-95440-43-3
- Biografia no autoritzada "Arzalluz: La dictadura del miedo" de José Diaz Herrera e Isabel Durán, Madrid, Planeta, 2001. 616 pàgines.
