Voltor negre
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Voltor negre
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Aegypius monachus (Linnaeus, 1766) |
||||||||||||||
 Distribució del voltor negre.
Verd clar: zona d'incubació. Blau: zona d'hibernació. Verd fosc: zona d'ocupació sedentària. |
||||||||||||||
El voltor negre (Aegypius monachus) és el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que es poden trobar a Europa, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs. Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm d'envergadura.
[edita] Descripció
Normalment té un aspecte bastant diferent al del voltor comú, per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca. A més, manté les ales perfectament horitzontals quan remunta i caigudes quan plana.
Sovint presenta una coloració uniforme, marró xocolata els individus més grans, negre-marró els més joves i amb les zones pàl·lides sense plomes, conspícues a una distància raonable, al cap i a les potes. En ocells vells es poden veure bandes més pàl·lides a les cobertores petites i també tenen un collar marró brut més pàl·lid.
Les zones pelades són rosades en els joves i d'un gris-blau pàl·lid en els més grans. Rar i escàs, principalment a territoris arbrats de turons o muntanyes. Cria en petites colònies disperses, en grans nius de branques sobre arbres. Sovint se'l veu remuntant pausadament molt enlaire, però també ressegueix les faldes de turons i muntanyes a poca altura. S'alimenta de carronya i pot foradar pell i tendons amb el seu bec poderós.
Més amunt en l'ordre jeràrquic que el voltor comú davant d'un cadàver. És sedentari.
