Via ferrada
De Viquipèdia
Les vies ferrades són itineraris verticals equipats amb material divers: claus, grapes, preses, pasamans, cadenes, ponts tibetans i nepalís i tirolines que permeten d'una manera segura, arribar a zones remotes de difícil accés per senderistes i no avesats a l'escalada. Per garantir-ne la seguretat hi ha instal·lat un cable d'acer durant tot el recorregut, que amb l'arnés, provist d'un disipador d'energia i mosquetons especials de via ferrada (marcats amb una K) ens aseguren en cas de caiguda. La zona clàssica de vies ferrades es troba als Dolomites, encara que també són força populars a França, a Suissa, a Alemanya i poc a poc a Espanya.
Taula de continguts |
[edita] Història
Escalada del Mont Aiguille:
L'any 1492, el capità François Antoine de Ville amb alguns ajudants i seguint les ordres del rey Carles VIII, aconsegueix arribar al cim del fins aleshores inexpugnable Mont Auguille. Aquesta proesa representa el naixement de l'alpinisme, disciplina mare de la que provenen les vies ferrades.
Les primeres vies ferrades a Europa:
La primera via ferrada data del 1843. A Àustria es va equipar la via normal al pic Hoher Dachstein, amb la finalitat de fer-la més accessible. Posteriorment s'equiparia el Großglockner el 1869 i la muntanya Marmolata el 1903.
Vies ferrades - Primera Guerra Mundial:
Posteriorment durant la Primera Guerra Mundial es van equipar camins amb finalitats militars al Dolomites, fins que el final de la guerra convertirà aquests camins en itineraris lúdico-esportius.
Vies ferrades a Espanya
A Espanya pioners com Antonio García Picazo van instalar les primeres vies ferrades a partir de 1990. La primera, la via ferrada Teresina, va ser instalada a la muntanya de Montserrat, si bé altres camins van ser equipats anteriorment a la Serra de Guara i a Ordesa.
[edita] Material de seguretat
- Casc: Molt important en cas de caiguda fortuïta de pedres.
- Arnés: Millor comprar un arnés regulable a les cames i còmode. Això ens facilitarà la feina, independentment de la roba que portem.
- Dissipador: Element que en cas de caiguda amortirà el cop. N'hi ha de diferents tipus, el millor es consultar un especialista per comparar models i escollir el que més ens convé. Es totalment desaconsellable fer una via ferrada sense un disipador d'energia.
- Guants: Com les grapes són de ferro, els guants ens aniràn bé per protegir-nos. Molt recomenable i a vegades indispensable.
- Calçat: Es recomana calçat còmode, amb sola gruixuda i que no rellisqui. Tampoc cal un calçat molt tècnic.
- Tercera baga: No es considera imprescindible pero en moments compromesos ens permetrà descansar.
- Vuit & Corda: Per tornar rapelant i asegurar passos complicats.
[edita] Llistat de vies ferrades per zona
[edita] A Catalunya i Aragó
Nivells a Catalunya i Aragó : A=fàcil a E=molt difícil
| Nom de la via ferrada | Poble | Regió | Nivell | Resum de la via |
|---|---|---|---|---|
| Via Ferrada de Sant Martí Sarroca | S. Martí Sarroca | Catalunya | E | [1] Curta i difícil via ferrada. |
| Via Ferrada Regina-Oliana | Oliana | Catalunya | E | [2] Llarga i espectacular. |
| Via Ferrada Cala de Moli | Sant Feliu de Guíxols | Catalunya | AD | [3] Tancada per manteniment (05-2006). |
| Via Ferrada Teresina | Montserrat | Catalunya | E | [4] La clàssica de Montserrat i pionera a Espanya. |
| Via Ferrada de les Dames | Montserrat | Catalunya | D | [5] Una altre exigent via a Montserrat. |
| Joc de l'Oca | Montserrat | Catalunya | E | [6] Canal equipada amb cadenes i cordes. Sense assegurances ni cable de vida. Difícil d'abandonar, només amb ràpels. |
| Via Ferrada de les Baumes Corcades | Centelles | Catalunya | C-D | [7] Pont Nepalí de 62 metres. Via molt popular. |
| Via Ferrada del Montsant | Morera del Montsant | Catalunya | C | [8] Reoberta (05-2006). Via ferrada curta i variada. |
| Via Ferrada de les Gorgues de Salenys | Romanyà de la Selva | Catalunya | B | [9] Via ferrada d'iniciació. |
| Via Ferrada Olmo-Urquiza | Corçà | Catalunya | C | [10] Una altre clàssica, amb molt encant. |
| Via Ferrada de Santa Elena de Biescas | Biescas | Aragó | A | [11] Via ferrada d'iniciació. |
| Via Ferrada de Sacs | Benasque | Aragó | C | [12] Llarga, alpina y exigent via ferrada. |
| Via Ferrada de Broto - Sorrosal | Broto | Aragó | B | [13] Nou itinerari a la Cascada del Sorrosal. |
| Via Ferrada del Santo Cristo - Olvena | Olvena | Aragó | A | [14] Camí equipat en el Congost d'Olvena |
[edita] Via ferrada de Sacs - Imatges
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
[edita] A Andorra
Nivells a Andorra : A=fàcil a E=molt difícil
| Nom de la via ferrada | Poble | Regió | Nivell | Resum de la via |
|---|---|---|---|---|
| Via Ferrada del Roc de Quer | Canillo | Andorra | D | [15] Anomenada la Directíssima, té un pas molt vertical i difícil. |
| Via Ferrada dels Racons | Canillo | Andorra | D-E | [16] Veïna al Roc de Quer, es potser més exigent que aquesta. |
| Via Ferrada del Canal de la Mora | Canillo | Andorra | A | [17] Via d'iniciació. |
| Via Ferrada del Canal del Grau | Canillo | Andorra | C | [18] Continuació de Racons, divertida i exigent. |
| Via Ferrada del Roc d'Esquers | Escaldes d'Engordany | Andorra | B-C | [19] Llarga via ferrada amb passos exigents, de dificultad mitja. |
| Via Ferrada del Tossal Gran d'Aixovall | Aixovall | Andorra | B | [20] Via d'iniciació. |
| Via Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar | Andorra la Vella | Andorra | B-C | [21] Via ferrada variada i entretinguda. |
| Via Ferrada dels Cortals d'Encamp | Encamp | Andorra | A | [22] Via d'iniciació. |
[edita] Camins equipats
Són itineraris diversos, semblants a les vies ferrades, amb elements que ens ajuden a avançar amb seguretat a les parts més verticals i exposades a la altura. En esència són camins on sobretot caminarem i claus o cadenes ens ajudaràn a avançar puntualment. Englobariem en aquesta categoria, les Clavijas de Cotatuero i la pujada a la Gorra Frígia a Montserrat.
[edita] Enllaços externs
- deandarporcasa.com - Vies ferrades a Catalunya, Aragó, França i Andorra.
- Ferratas.barrancos.com - Pàgina clàssica de vies ferrades en general.
- Viaferratafr.free.fr - Pàgina francesa amb més de 120 vies ferrades.
