Vertumne
De Viquipèdia
Vertumne, va ser sens dubte un rei d'Etrúria que, a causa de la cura que havia realitzat amb fruits i plantes dels jardins, va ser elevat a déu després de la seva mort. El seu culte va passar dels etruscos als romans on va ser considerat com el déu dels jardins i dels horts. Les seves competències diferien de les de Príap ja que s'encarregava principalment de la fecunditat de la terra, de la germinació de les plantes, de la seva floració i de la maduració dels fruits.
Tenia el privilegi de poder canviar de forma al seu grat, i va fer servir aquest recurs per fer-se estimar per la nimfa Pomona que va ser la seva esposa. Aquesta feliç i immortal parella envelleix i es rejoveneix de manera periòdica sense morir mai.
En aquesta faula l'al·legoria és clara ja que es tracta del cicle anual i de la successió ininterrompuda de les estacions. Ovidi recolza aquesta concepció de Vertumne i diu que aquest déu va anar prenent progressivament la figura d'un llaurador, d'un segador, d'un vinyataire, i finalment d'una vella dona, designant així la primavera l'estiu, la tardor i l'hivern.
Vertumne tenia un temple a Roma, prop del mercat on era el déu que tenia cura de les llegums i de les fruites. Era representat amb la cara d'un home jove amb una corona d'herbes de diferents espècies, tenint a la mà esquerra fruites, i a la dreta el corn de l'abundància.
