Vell del mar
De Viquip??dia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.
Segons la mitologia catalana, abans de la industrialitzaci?? de Barcelona, per la platja de la Mar Bella hi passejava un home vell que de dia era com la resta dels mortals. Sempre du??a la mateixa roba que feia olor a mar tant a l'estiu com a l'hivern, no portava mai sabates i els cabells blancs i la barba sempre els portava despentinats.
Mai parlava directament amb ning??, tansols es dedicava a caminar per la sorra i saludar a tothom amb qui s'hi topava. Encara que tot sovint solia parlar amb els pescadors que antigament viv??en vora l'Illa de Maians actualment sota el barri de la Barceloneta i els ajudava a arrosegar la barca cap a la sorra quan tornaven de la pesca, demostrant aix?? una for??a impr??pia per una persona de la seva edat.
La gent no sabia d'on era, ni perqu?? cada d??a passejava per la platja, per?? les poques persones amb qui parlava, deien d'ell que era un home molt savi i amable, coneixedor dels secrets del del mar aix?? com els de la terra, i que fins hi tot tenia la capacitat de parlar amb els peixos i les gavines.
Per?? el que poques persones cone??xien es que a la nit, quan la lluna ja era amunt del cel, el vell es llen??ava al mar. Dins l'aigua, el cos se li cobria d'escames argentades, els cabells i la barba d'algues verdes i petxines blanques, i d'aquesta manera s'allunyava nedant cap al fons del mar per no tornar fins al dia seg??ent un altre cop sota la forma d'un vell qualsevol.
Per?? un bon d??a el vell deix?? d'apar??ixer per les platges de Barcelona. Hi ha qui diu que aix?? va ser degut a que l'home amb la industrialitzaci?? es va allunyar de la natura i que per tant els esperits de la mateixa ens van donar l'esquena.
