Vall-llobera (cognom)

De Viquipèdia

El cognom Vall-llobera (i les seves variants incorrectes Vall-llovera, Batllovera) es troba sobretot a les comarques de Girona (excepte el Ripollès i la Garrotxa), a Osona (al sud) i a les del Maresme. És per tant un cognom d'origen oriental i septentrional, que no s'ha estès cap a occident ni cap a migjorn.

Es troba alguna traça escadussera del cognom Vall-llobera a Mallorca, potser descendents d'un Ramon Vall-llobera que està documentat en una font del 1230. Les poblacions que compten o han comptat amb més cognoms Vall-lloberes són: Tona, Centelles, Aiguafreda, Cassà de la Selva, Llambilles, Parlavà, Sant Sadurní d'Anoia, Bigues, Sant Celoni, Palamós, Mataró i Arenys de Munt, entre d'altres.

[edita] Els Vall-llobera a Amèrica

Alguns Vall-llobera i Vall-llovera del Maresme i de Palamós van anar a Puerto Rico al segle XIX^[1]. En 1898, apareix Narciso Vall-llovera Feliu^[2], un ciutadà porto-riqueny que forma part del "Batalló de Voluntaris número 2" que lluita en defensa de l'espanyolitat de Puerto Rico contra els nord-americans, que volien col·laborar en la seva independència^[3]. Narciso Vall-llovera era segon tinent de la primera companyia, a Bayamón^[4]

[edita] Referències

1. ↑ A Internet, es poden trobar alguns Vall-lloberes que viuen o han viscut a Puerto Rico. Per exemple, Francisco M. Vall-llobera, que vivia a Santurce (Puerto Rico) o Luis Vall-llobera, que viu encara a l'illa. Un Vall-llobera porto-riqueny va emigrar als EUA, José Vall-llobera, nat el 22 d'agost de 1915 (no se sap exactament on) i mort a Staten Island (New York) el desembre de 1979.
2. ↑ Paral·lelament, en l'arxiu de la parròquia de Santa Maria de Palamós, apareix la dada següent: Martí Vall-llovera Feliu es casa el 18 de setembre del 1904 amb Elisenda Bou Blanco. Molt probablement en Martí i en Narcís eren germans. I l'un va restar al país natal i l'altre va travessar l'Atlàntic per fer fortuna.
3. ↑ La missió dels voluntaris era l'entrenament per a la guerra i estar a punt per ajudar l'exèrcit espanyol en cas de conflicte bèl·lic. A més de ser soldats no professionals, cada voluntari era també membre d'un partit polític, el Partido Incondicionalmente Español. Originalment, per ésser-ne membre s'havia d'haver nascut a Espanya, però més tard s'hi va incloure els porto-riquenys natius, els criolls. Els voluntaris eren majoritàriament part de l'elit mercantil i terratinent de l'illa (per exemple, Manuel Egozcue Cintrón, Rafael Janer i Soler, Francisco J. Marxuach, Pompeyo O. Marxuach, Dimas de Ramery i Zuzuarregui, i Narciso Vall-llovera Feliu). Aquests voluntaris van percebre com a injustícia i indignitat el fet d'haver de lluitar al costat d'homes reclutats dels estaments més baixos de la societat colonial espanyola. Per això i pel fet de veure que els americans guanyarien, no van intervenir quan les tropes dels EUA van entrar a l'illa.
4. ↑ Composició dels Batallons de Voluntaris