Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Discussi??:Valenci??/2005 - Viquip??dia

Discussi??:Valenci??/2005

De Viquip??dia

Arxiu Aquesta p??gina mostra l'arxiu d'una p??gina de discussi??. No modifiqueu el contingut d'aquesta p??gina. Si voleu discutir algun nou tema o recuperar alguna cosa d'aquest arxiu feu-ho a la p??gina de discussi?? actual.

Taula de continguts

F??cil

Segons la pr??pia definici?? d'enciclop??dia: Conjunt de totes les ci??ncies. Per tant, s'ha de fer una an??lisi cient??fica de l'assumpte i deixar de banda els enfrontaments pol??tics, o anem ha estar pendent del que diu cada valenci?? del m??n: "...segons Vicent parl?? Alacant?? i no Valenci?? perqu?? mai l'han agradat els valencians" i en Miquel parla elx?? perqu?? no traga els alacantins. Per favor, siguem ci??ntifics. Qu?? diuen els fil??legs? Punt.

Actualitzaci?? de l'article en vista del recent informe de l'AVL?

Hola, no creieu que s'hauria d'actualitzar l'article per adaptar-lo a all?? que ha dictaminat fa uns dies l'AVL? Per exemple, el primer par??graf que diu "El valenci?? ??s un dialecte del Catal??", d'acord amb el que ha dit l'AVL no seria correcte, car ells consideren que ni el terme valenci?? ni el terme catal?? no es refereixen a cap modalitat en particular, sin?? a la llengua tota, etc., etc. A m??s, van donar a entendre (raonablement, en la meva opini??) que expressions com la que acabo de citar poden ferir sensibilitats (aix?? sembla que est?? sempre a l'ordre del dia).

Per tant, crec que l'article podria diplomatitzar-se una mica m??s encara. Per exemple, la frase de dalt es podria transformar en "Valenci?? ??s el nom que es d??na a Val??ncia a la llengua pr??pia del Pa??sos Catalans, i en particular, a la modalitat parlada en aquest territori".

Qu?? us sembla? Ja ho editaria jo, per?? aquest ??s un tema que no conec b?? i tampoc no m'hi vull ficar. Salut--80.58.43.107 11:59 27 feb, 2005 (UTC)

Si a alg?? li fereix el redactat actual, no crec que canviar-lo per un en qu?? es defineix a partir dels Pa??sos Catalans li faci m??s gr??cia. Llull 12:07 27 feb, 2005 (UTC)
M??s que res ho dic per, d'una banda, evitar l'??s de dialecte per estalviar l'eterna discussi?? sobre llengua/dialecte/parlar/varietat/diversitat/igualtat/llibertat/fraternitat/etceteretat, i d'altra per evitar la possibilitat de definicions circulars confuses (tot i que estrictament correctes) com ara el valenci?? ??s un dialecte del catal?? i el catal?? ??s un dialecte del valenci??. Per?? vaja, com ja he dit, no entro ni surto. 80.58.43.44 15:08 27 feb, 2005 (UTC)

No creieu que si el terme catal??-valenci?? o valenci??-catal?? prosper??s, altres territoris com el balear quedarien discriminats? Ells demanarien, llavors, que la llengua es digu??s catal??-valenci??-balear, cosa que faria que els de l'Alguer se sentissin discriminats, llavors seria catal??-valenci??-balear-alguer??s, i llavors els de la franja de ponent, els de la Catalunya Nord, els de Lleida, els de Girona, els de Tarragona, els de Castell?? i els d'Alacant, i despr??s comencem amb les comarques. Despr??s, quan tot qued??s ressolt, s'hauria de veure en quin ordre quedaria tot... Sincerament, si el que es vol ??s que la llengua romangui unida s'ha de poder identificar amb un nom com?? per tot arreu, que aix?? no implicaria, en cap moment, que al Pa??s Valenci?? en volguessin dir d'una manera, al principat d'una altra i als territoris d'ultramar d'una altra. De la mateixa manera que gaireb?? per tot arreu del m??n la llengua comuna a tot el territori espanyol se'n diu "espanyol" i aqu?? en diem "castell??", es podria fer amb la llengua comuna als Pa??sos Catalans. I jo, des del coneixement que tinc, proposaria catal?? per a la llengua comuna, per a la llengua que represent??s totes les variants dialectals, al Principat el catal??, al Pa??s Valenci?? el valenci??, a ses Illes el balear, a l'Alguer l'alguer??s i dins d'aquestes, a Lleida el lleidat??. De fet, com sol passar a les lleng??es d'arreu del m??n, la llengua a Fran??a ??s el franc??s, a Anglaterra ??s l'angl??s i a It??lia ??s l'itali??. S??, als Estats Units la llengua tamb?? ??s l'angl??s, per?? l'origen d'aquesta llengua als Estats Units v?? d'Anglaterra, per exemple. I cada llengua s'anomenta com el territori d'on ??s o d'on prov??. Igual que si anomenem la llengua valenci??, com la llengua dels Pa??sos Catalans, podr??em parlar d'andal??s, de madrileny o de rioj?? la llengua d'Espanya, perqu?? castell??, seria el mateix, la llengua de Castella, una variant dialectal tan v??lida com qualsevol altra. Per tant, jo proposo catal?? per a la llengua dels Pa??sos Catalans en el seu conjunt, com diu el nom del Pa??s, i valenci??, catal?? (no veig el problema en anomenar el nom del conjunt ling????stic i de la variant dialectal de la mateixa manera), balear, etc, etc, a les diferents variants de la llengua, cadascuna al seu territori. Si volem que la llengua romangui unida, crec que nosaltres tamb?? ens hem d'unir. P.S. Si a alg?? no li agrada el terme Pa??sos Catalans, crec que ??s un altre tema que s'hauria de discutir, tot i que no aqu??.

Salutacions cordials, graccurris

No em sembla adient el comentari respecte a la relev??ncia del Segle d'Or valenci??. D'on era en Ramon Llull sin?? de s'illa de Mallorca? Ell sol ja t?? prou pes espec??fic com per ser considerat un Segle d'Or en s?? mateix. Tamb?? les Cr??niques s??n anteriors a l'aparici?? dels grans escriptors valencians.

I respecte al Segle d'Or en s?? mateix cal dir que no ??s just reduir-ho al ??mbit de Val??ncia car hi han autors com en Bernat Metge o n'Anselm Turmeda que fan que aquest per??ode prol??fic pertanyi a tota la comunitat catalanoparlant.

D'altra banda mai he ent??s per quina ra?? us heu de plegar els valencians a les exig??ncies de gents que proclamen la seva valencianitat i diuen estimar l'idioma i ni tan sols el saben fer servir. ??s cert que potser lo millor seria trobar una f??rmula de consens per anomenar l'idioma com??, per?? la denominaci?? de catalanovalenci?? ??s excloent per a la resta de territoris i dif??cil i complicada. A m??s em penso que encara que arrib??ssim a una denominaci?? comuna i acceptada per tota la comunitat catalanoparlant dels diferents territoris el problema de fons no desapareixeria.

I ara penso que potser el que cal avui dia ??s una vertadera modalitat est??ndard.

Salut, Jo mateix

Valoracions pol??tiques subjectives a banda, la "vertadera" modalitat est??ndar que esmentes moltes vegades peca de referir-se massa al "catal?? central", i moltes vegades hi ha una mena de minusvaloraci?? pel l??xic i morfologia valencians (i d'altres regions) sense una ra?? l??gica, i que pot ser perfectament considerat com a formal. El que caldria ??s una "modalitat h??brida", igual que el batua basc. En qualt al nom... b??, jo sempre he rebutjat la denominaci?? de "catal??/valenci??", perqu?? estic per la denominaci?? de "valenci??", perqu?? aix?? ho hem volgut dir tradicionalment al Pa??s Valenci??, igual que a Catalunya ho han dit tradicionalment "catal??", i jo ho respecte. Per a mi no t?? import??ncia l'argument de l'origen geogr??fic d'un idioma, perqu?? una llengua ??s de les persones, no d'una terra. Supose que a la llarga una de les dues denominacions s'imposar?? si no hi ha un acord de denominaci?? com??. --Joanot Martorell ??? 09:43 28 feb, 2005 (UTC)

Ja s?? que no es el lloc, per?? donat que gran part de la discussi?? gira en torn al nom (que ja ??s un gran avan?? reconeixer la seua unitat encara que per un altra banda resulta prou evident), m'agradaria fer servir aquest foro per proposar el nom "La llengua". Es neutre, tot el mon s'identifica en ella i no genera cap malestar en cap puesto. Aix??, "la llengua" podr??a dir-se catal?? a Catalunya (per un altra banda es evident aix??), valenci?? a la Comunitat Valenciana o mallorqu?? a les Balears... Alsanan.

Evidentament no. Aix?? ??s una enciclop??dia, no un lloc per fer quilibris estrafolaris. "La llengua" no ??s el nom de la nostra llengua a cap banda. Llull 06:26 4 mar, 2005 (UTC)

Regla incorrecta?

Els pronoms febles presenten la forma plena davant les formes verbals que comencen en consonant: me dutxe, te dic, se pentina. No s??c ling??ista, per?? si no m'equivoque encara que a alguns llocs del Pais Valenci?? (el cas m??s visible ??s el de Val??ncia ciutat )s'utilitza prou esta forma, tanmateix ??s incorrecte i la forma correcta que emprem la majoria del territori valenci?? ??s em dutxe, et dic (pronunciem: el dic), es pentina (excepci??: se seca per evitar la cacofonia)

Salutacions.

Veig que al llistat de 'Mots caracter??stics del valenci??' posa 'par??ixer'. A mi em sembla que hauria d'??sser 'par??ixer', amb 'e' tancada.

Mapes de coneixement del valenci??

Els mapes s??n una passada. Un parell de comentaris: - ??Tindria sentit afegir un mapa amb les zones de predomini valenci?? separades de les zones de predomini castell?? segons la llei d'??s? Aix?? es podria diferenciar si els mapes aquests (m??s o menys) es corresponen amb les zones oficialment declarades com a de predomini valenci?? o de predomini castell??. - Els pronoms febles que has fet servir m'han deixat un poc extranyat. "Hi parla?" Si ??s complement directe, "el valenci??". Si ??s "parla el valenci??", el pronom feble que li correspon ??s "el parla", si, en canvi, diguem "parla valenci??", jo diria "en parla" (de fet mira les taules a catal??, posa "en parla"). I una cosa pareguda en "ampliar-ne", l'??nica interpretaci?? que li trobe ??s "ampliar de grand??ria", per?? no deixa de ser una redund??ncia... De totes maneres no s??c un expert en pronoms febles, per?? m'ha extranyat.

Estic d'acord amb l'an??nim amb que els pronoms estan malament, per?? no en com s'han de substituir.
  • Hi ent??n: No t?? sentit. Entendre-hi no ??s el mateix que entendre. En el cas d'un idioma ??s entendre'l, transitiu. De manera que hi hauria de dir L'ent??n.
  • hi parla, hi escriu, i hi llegeix: Discutibles. Personalment trobo que el que estaria b?? seria dir el sap parlar, el sap escriure i el sap llegir. Jo, per exemple, podria dir que en catal?? hi escric, i que en suahili hi s?? escriure. O si em pregunten quin idioma parlo dir?? que catal??, per?? si em pregunten quin idioma s?? parlar en dir?? uns quants m??s. Trobo que dir "hi parla" indica que ??s la seva llengua habitual, quan en aquestes enquestes normalment el que s'indica ??s qu?? se sap o no parlar. De manera que en aquest cas el problema no ??s del tot el pronom (tot i que trobaria millor el que no pas hi, fins i tot el diccionari diu que quan parlar fa refer??ncia a un idioma ??s transitiu) sin?? que hi falta el verb saber.
  • I pel que fa a "ampliar-ne", absolutament d'acord que sona fatal! Jo hi posaria alguna cosa com "amplia la imatge".
  • Ah! i aix?? de dir "en parla" s?? que no. Qu?? vol dir? "Parla de catal??"??? Per que l'en substitueix un complement introdu??t per de, que aqu?? no hi t?? cap mena de sentit.
--Viktor 11:55 17 ago, 2005 (UTC)
Los mapas del uso son incorrectos; ??alguien ha hecho el estudio o lo han copiado de alg??n sitio politicamente parcial?. Mirar, en la Vega Baja del Segura, pone que la gente escribe el valenciano en Rafal,JAJAJAJA; la verdad es que solo se habla (algo parecido al valenciano) en Guardamar del Segura y la pedania de Orihuela de Barbarroja (que no est?? marcada como de valenciano paralantes). Ese mapa es una chapuza. Pone hablantes donde no se atreven a hablar ni los profesores de esa lengua impuesta politicamente en mi zona; y deja fuera a las zonas donde "se hablaba el mas bonito catalanesch del mon". Si de verdad os documentarais, estas paginas valdrian para algo mas que justificar la imposicion limguistica en toda la comunidad, la discriminacion positiva que llaman, y la limpieza etnica que yo digo. Yo amaba la lengua de los otros valencianos, ahora la evito; y procuro exigir que no me la hablen en las administraciones; estais consiguiendo que de ser Mediterraneos y abiertos, nos pasemos a ser nacionalistas del antiguo Reino de Orihuela, que tambien lo tubimos. Si vamos para atras, nosotros tambien tenemos Reino, lengua, cultura, gastronomia ... y m??s historia que vosotros. Elegir, o todos los valencianos somos iguales, o algunos valencianos tendremos verguenza de serlo.
Les dades s??n del "Instituto Nacional de Estad??stica". Si no t'agraden envia'ls un e-mail. Llull ?? (vost?? dir??) 19:00, 18 mar 2006 (UTC)

L'aragon??s i el repoblament valenci??

En l?????ltima edici??, l???usuari Xevi diu al resum de l???edici??: ???Es diu que els aragonesos van implantar-hi el castella, no devia ser l'aragones inicialment ????

La resposta ??s no, els aragonesos del segle XIII parlaven majorit??riament castell??, i eixa llengua van portar al Pa??s Valenci??. La confusi?? ??s molt comuna, normal diria jo, perqu?? la gent tendeix associar la idea: ???un pa??s, una llengua???, i generalment pensen que l???aragon??s ??s la llengua d???Arag?? i que si hui ??s parla castell?? ??s per una evoluci?? posterior. Arag?? ??s un pa??s que en un segle, el XII, dobla el seu territori, des de m??s amunt de Saragossa fins a la frontera actual. Per?? la major part de la repoblaci?? del Baix Arag?? va venir per la vall de l???Ebre i no pel nord, ??s a dir, de Navarra i la Rioja. L???Alt Arag?? no estava en condicions demogr??fiques adients per repoblar els nous territoris, i la repoblaci?? va ser-hi amb una majoria de castellanoparlants. Quan un segle despr??s es produeix la colonitzaci?? del territori valenci??, no solament parlen castell?? la majoria d???eixos aragonesos, sin?? que els que parlaven aragon??s, acabarien diluint-se entre els catalanoparlants, ja que en aquell moment l???aragon??s (b??sicament recl??s als Pirineus) era molt m??s semblant al catal?? occidental, en concret al de la comarca del Pallars.

Aprofite tamb?? per explicar el canvi anterior que vaig fer i l?????ltima reversi??. Deia l???article que les comarques de la costa, que hui parlen valenci??, van ser repoblades amb catalans, i les de l???interior, que parlen castell??, van ser repoblades amb aragonesos. Eixe ??s un dels t??pics m??s estesos actualment del repoblament valenci??, per?? ??s radicalment fals. Tal com ha posat de manifest el llibre d???Enric Guinot ???Els fundadors del Regne de Val??ncia???, amb el primer estudi seri??s i ingent sobre l???origen dels repobladors valencians, els colons van venir majorit??riament de Catalunya o d???Arag??. En un primer moment, fins a finals del segle XIII, el percentatge de catalans i aragonesos ??s molt semblant a tot el regne (despr??s, a partir de finals del XIII i el XIV, els colons seran majorit??riament catalans). ??nicament una lleugera majoria d???un grup ling????stic o d???altre va provocar que la llengua del grup majoritari acabara convertint-se en la llengua comarcal. La q??esti?? ??s qu?? el catal?? va ser la llengua majorit??ria a tot el pa??s excepte a les tres comarques amb frontera amb Arag??, on el percentatge d???aragonesos arriba vora el 90%. La resta de comarques castellanoparlants actuals son producte de la repoblaci?? amb castellans del XVII, despr??s de l???expulsi?? del moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del XIII fins al XVII.

El Regne de Val??ncia no va ser a l???Edat Mitjana un pa??s dual catal?? / castell??, sin?? que les dues lleng??es que es parlaven eren el catal?? (valenci??) i l?????rab, a excepci?? de les tres comarques de parla castellana. ???el comentari anterior sense signar ??s fet per Andarella (discussi?? ??? contribucions) Joanot Martorell ??? 22:27, 9 des 2005 (UTC).


Disculpeu per no signar, no sabia com es feia. Ara ja ho s?? i no es tornar?? a repetir. Gr??cies Martorell. Andarella 22:39, 9 des 2005 (UTC)

Una pregunta, Andarella, de quines tres comarques frontereres amb Arag?? esmentes? Jo hi compte quatre: Rac??, Alt Millars, Alt Pal??ncia, i Serrans. Ara b??, a l'Alt Pal??ncia concretament, a l'esgl??sia de Sogorb els documents s??n en valenci?? fins dates properes al voltant de l'expulsi?? dels moriscos, tinc ent??s. Que potser per aix?? vas descartar l'Alt Pal??ncia?. Per altra banda, crec que la substituci?? ling????stica del Baix Segura ??s molt m??s posterior, del principis del segle XIX, i no a causa dels moriscos, sin?? perqu?? hi va haver una epid??mia de pesta negra que afect?? a la poblaci??, majorit??riament valencianoparlant. Quan l'epid??mia acab??, es va repoblar la comarca amb murcians i a partir d'aleshores s'encet?? el proc??s de substituci?? ling????stica. ??s aix??, no?. Mira qu?? hi he afegit a Pa??s Valenci?? a la secci?? de "Llengua", aix?? que has posat ??s altament profit??s :D. --Joanot Martorell ??? 22:51, 9 des 2005 (UTC)

Si en son 4 comarques. M'havia deixat el Rac??, perqu?? de fet Guinot tamb?? se la deixa, no s?? per qu??. La zona d'Aiora i Enguera tamb?? s??n castellanoparlants a l'Edat Mitjana, per?? s'inclouen al regne una mica m??s endavant. Sobre el valenci?? a Sogorb no s?? res, per?? intentar?? esbrinar alguna cossa m??s endavant. Sobre el Baix Segura, no l'havia incl??s, perqu?? en efecte a Oriola es parlava valenci?? des del XIII fins a eixa repoblaci?? per la pesta que anomenes, el que passa ??s qu?? em pense que no va ser al XIX, crec que ??s anterior, per?? ara no ho recorde. Intentar?? assegurar-me. Sobre els canvis a Pa??s Valenci?? em semblen b??, ja mirar?? dem?? si cal cap xicotet retoc, ara ja no puc. Ad??u. 81.202.168.191 23:16, 9 des 2005 (UTC)

Perd??, era jo. Andarella 23:17, 9 des 2005 (UTC)


Ja he fet els canvis que he considerat adients a Pa??s Valenci??. Veur??s que he llevat aix?? del t??pic, no crec que s'haja d'explicar ah??, i intentar?? explicar-ho a Edat Mitjana al Pa??s Valenci??. De tota manera sempre pots revertir el que vulgues. Tamb?? he trobat la data de la pesta d'Oriola, 1648, ja ho he posat. I sobre Sogorb no he trobat res, per?? estic pensant que si ??s aix?? seria l??gic. Deu de tractar-se del bisbat, no de l'esgl??sia, i la ra?? ??s que la major part del bisbat ??s de parla valenciana, malgrat que la seu estiga a Sogorb, de parla indiscutiblement castellana des del XIII. --Andarella 10:18, 10 des 2005 (UTC)

Absurda guerra de varietats dialectals.

Aviam, trobe absurd que es fa??a una guerra d'edicions per varietats dialectals. No estic d'acord en anar substitu??nt la morfologia i formes que se consideren com a exclussivament valencianes perqu?? no ??s aix??. Les formes en "-eix" a m??s de ser tamb?? una forma valenciana, ??s la forma utilitzada m??s estesa (s'utilitza en primer lloc a la Flexi?? Verbal d'Enric Valor). Les formes "este/esta" tampoc s??n les ??s esteses. Si alg?? escriu un article des de zero, o troba un article amb barreges de formes, em sembla b?? si ho vol fer amb aquestes varietats, per?? anar substituint sistem??ticament tots els articles de tem??tica valenciana per una forma o altra ho trobe un contrasentit, perqu?? ambdues s??n v??lides, i no hi ha cap ra?? perqu?? s'haja de preferir per una o per altra. I si seguim amb aquestes guerres in??tiles, al final s'haur?? de fer una neutralitzaci?? dialectal. --Joanot Martorell ??? 13:35, 26 des 2005 (UTC)

Per mi d'acord, fem la neutralitzaci??. El que no pot ser es trobar-me frasses en art??culs com ara "estos no s??n com aquestos...", aixo es una falta de cohesi??. Insistisc en dir que en els articuls valencians, cal donar-li prefer??ncia a les formes valencianes. la terminacio -eix tamb?? es valenciana,pero tamb?? ho es de la resta de dialectes...d'altra banda, ??s m??s exclusiva del valenci?? la terminaci?? -ix. El mateix en les formes febles del demostratiu, si be aquests/aquest... es diuen a tot el domini ling????stic, nomes els febles es diuen a valencia, i dins de la normativa CAL preservar la singularitat de cada varietat.

Els dialectes a altres wikis

A la wiki anglesa hi ha la norma de que el que es comen??a amb un dialecte s'ha d'acabar usant aquest mateix dialecte. Teniu en compte que l'angl??s es parla apart del Regne Unit, i tamb?? a Irlanda (malgrat no ser la llengua oficial), a llocs tan distants i amb tanta extensi?? com poden ser els Estats Units, Austr??lia, o a pa??sos com l'??ndia, on no ??s la llegua oficial, per?? tothom el parla. Sembla un disbarat que a un pa??s tan petit com el nostre, que nom??s ??s una petita franja del mediterrani occidental, i encara no tot el mediterrani occidental, i essent el catal?? un idioma minoritari hi hagi d'haver tantes divisions entre nosaltres. Aix?? el que fa ??s debilitar una llengua, ja prou feble. La superviv??ncia del catal??, o si voleu valenci??, dep??n de la quantitat de persones que el parlin, i no importa quines formes es facin servir, es m??s no em faria cap greu si hagu??s de perdre el meu propi dialecte si amb aix?? aconseguia salvar la nostra llengua, per?? la veritat ??s que, al menys en torn meu, cada vegada hi ha m??s persones que parlen altres idiomes que no s??n el que m'ensenyaren els meus pares, i no voldria fer d'aix?? una bandera de contradicci??, per?? la veritat ??s el que una de les coses que m??s m'agrada ??s expressar-me en la llengua en la que vaig aprendre a parlar en primer lloc. Pl??cid P??rez Bru 21:30, 26 des 2005 (UTC)

Post Data: A altres idiomes, per exemple el castell??, es considera de bon gust, o si voleu de persones cultes, no repetir el mateix mot m??s de dues vegades en un par??graf per qu?? no es pot fer el mateix en catal??? Per qu?? sempre em de parlar en dialecte, i no usant l'idioma? Pl??cid P??rez Bru 21:41, 26 des 2005 (UTC)

Tens ra??, per?? ??s curios com, en volta d'establir una varietat mixta supradialectal (com f??ren els bascos en el "batua"), en este idioma s'agarra una varietat definida (com ??s el central), i s'imposa com a est??ndar per a tota la llengua.A mi em costa un treball tradu??r els meus escrits per a que sonen "est??ndars", en canvi, altres no tenen que fer cap esfor??. No ??s just. I fins que aix?? no es solucione, jo per la meua banda (i altres per la seua) continuarem defenent la nostra varietat en totes les seues difer??ncies i peculiaritats.
Ning?? no diu que no pugues escriure en la varietat que m??s t'abellesca. El que jo no trobe gaire constructiu (i em sembla que els que han intervingut fins ara tampoc), ??s que si a un article es fa servir una varietat determinada, arribe alg?? i fa??a una modificaci?? que es base nom??s en substuir totes les variants l??xiques i morfol??giques per una altra varietat dialectal. Si es vol una toler??ncia en aquest aspecte de dialectes, s'ha de comen??ar per un mateix a aplicar-se la norma. Si en crear un article nou vols fer servir la subvarietat valenciana central (-ix per -eix, este per aquest, etc...) jo no tinc cap problema i, de fet, vaig haver de mantenir eixa varietat a un article que vas crear (GAV) perqu?? alg?? va fer una modificaci?? en el mateix sentit, i ho vaig fer notar a la p??gina de discussi??.
En aquest sentit, recolze el que explica Pl??cid abans, amb l'exemple de la wiki en angl??s. I una cosa, les formes que tu empres seran les m??s particulars que vulgues, a mi aix?? m'??s igual. Si aquest ??s el teu criteri de fer servir una varietat o altra, ??s una cosa que jo ho respecte i no hi tinc res a dir, ??s una justificaci?? tan v??lida com els meus criteris de fer servir la forma local m??s estesa. --Joanot Martorell ??? 23:35, 26 des 2005 (UTC)

Ax?? no's britat. L'urtugrafia da la nostra ienga, ast?? basada'n al balanci?? no'pitxat. Dista m??s d'un barsalun?? fun??tic ca d'un castaioneng. Tussaguru. I'x?? no justifica ca bagis cambian al c'altras culaburad??s balancians hagin trubat adaquat an l'ascrit, parqu??'x?? s?? c'??s feina, ca, par axemppla as pudria prufit?? par ascriure nous articlas am las matexas caractar??sticas urtugr??ficas ca damanas i ca ning?? aniria radera teu traienlas. Tampoc ??s dal tot cer al ca diu am Pl??cid, ia c'an un tex castai?? no passar?? ca'l v??s i'l tu'stiguin an la mateixa frasa, hi ha d'hab??'quilibri i ??s i??gic ca'n textus balancians hi pradumini'l balanci??, pro s?? ca's flaccibilidzam pal b?? da tots. Io s??c da barsalona. No s?? si l' "aix??s" ca diem aqu?? ??s cumparabble al teu "aixina", pro mai sa m'ucurriria da currag?? un barsalun?? incluenlu par'x??s raibindic?? la discriminaci?? raspecta'ls balancians. Am un bale?? (am Pl??cid, par axemppla) at custaria m??s antendra'l. La teba barian no's la m??s discriminada, sin?? ca'l rasultat ??s supradialactal. Tuthom sadex. Parduneu ca'scrigui'x??s, no's intanci?? meba ridiculidz?? ning?? sin?? rabatra da forma clara algunas ideas axpusadas. Llull 22:04, 26 des 2005 (UTC)

Jo no dic que no ??s exactament el dialecte central, per?? no em negar??s que realment ??s el que hi predomina (a l'est??ndar). El qu?? has escrit m??s amunt ??s un intent de fonetitzar l'ortografia, per?? aix?? no lleva que siga m??s semblant la vostra variant qu?? la nostra. ??s clar qu?? l'ortografia del catal?? no ??s fon??tica per?? no pas per q??estions d'unitat de la llengua, sin?? per aspectes d'agermanament entre lleng??es rom??niques, i no entre els seus propis dialectes (variants).

Per?? aix?? no fa qu?? discrepe amb la normativa, mentre em deixen emprar la meua variant, no m'oposar?? a les altres.

--Pasqual Remolar | ??? 22:21, 26 des 2005 (UTC)

Si haguera volgut dificultar que ho entenguessis, haguera comen??at amb un "po c'??s britat" nom??s a la primera l??nia ;). Jo nom??s dic que l'escriptura de la llengua ??s supradialectal amb les seves difer??ncies. Quant a les variants, la majoria s'accepten tant de vocabulari com a de gram??tica. De deb?? que m'he trobat repetidament amb casos de diversos valencians que es pensaven que caracter??stiques de la seva parla estaven proscrites (paraula emprada reiteradament) en l'est??ndard quan estaven del tot admeses. Suposo que ??s fruit de qu?? hi hagi m??s activitat ling????stica a Catalunya i per tant fa la sensaci?? que ??s el que domina en els media i la literatura. Aix??, per??, no ??s mai sin??nim d'escriure tal-i-com-sona. Aix?? no es fa enlloc en cap llengua. La frontera, no te la posar?? jo, perqu?? no s??c ling??ista, per?? em sembla de desinformaci?? criticar que els catalans no es flexibilitzen prou. Aqu?? diem "bem fe" enlloc de "vam fer", i ning?? es queixa ni es queixar??. Ni tan sols estem per a aquests debats. Escribim el que ens permet el diccionari adequant-ho a cada nivell de formalitat sense rectificar als altres per ser m??s genuins. Poc que em veur??s pas mai aqu?? escrivint (o escriguent, que mai no ho recordo) un "poc que em veur??s pas" ;) ("po c'am bur??s pas", en trancripci?? barcelonina) Llull 22:35, 26 des 2005 (UTC)

(...??s escrivint somriure) T?? ra?? en llull, encara que no s'haja fet una varietat supradialectal en flexi?? verbal, l??xica, ni en fon??tica, si que se n'ha fet d'ortogr??fica i totes estan en equilibri. Sobre este tema es va fer un consens en el seu temps (en temps de Pompeu Fabra, Carles Salvador, etc.) i no s'ha de discutir ara. Crec que el problema que tenim els valencians ??s que relacionem el catal?? nom??s amb la varietat central o barcelonina, qu?? ??s la que sempre sentim en TV3, i a???? crec que no ??s problema que vinga dels valencians sin?? de la tele (o de la simple tradici?? oral o prejudicis) perqu?? si els valencians hagu??rem escoltat m??s els parlars nord-occidentals (que no se senten o no s'han sentit gaire) crec que no passaria a???? i, fins i tot, (crec jo) els valencians ens inclour??em en el sistema ling????stic de la llengua catalana. --Pepetps (Podem discutir-ho) 22:54, 26 des 2005 (UTC)
Jo inclu??sc el valenci?? en el sistema ling????stic de la llengua catalana, el valenci?? ??s catal??, no ho dubte, no tinc cap problema, i potser tingues tu ra??, ??s la tele m??s que la llengua escrita la qu?? fa pradumin?? al barsalon??, com escrivia en Llull fa una estona. ;)
Pasqual Remolar | ??? 23:43, 26 des 2005 (UTC)
Io'guessi'scrit predumin??'l barsalun??. No'm balancianidzis! :p Llull 13:26, 27 des 2005 (UTC) (curiositats sobre la nostra parla aqu??).
Perdoneu qu?? siga tant reincident, per?? demostreu-me qu?? al diccionari hi haja una paraula barcelonina amb l'ep??graf de DIALectal. No ??s qu?? crega qu?? tinga ra??, ??s per callar per sempre fa l'ullet Pascual ?? {{{text}}} 10:39, 3 gen 2006 (UTC)
Una? Aiga. Llull 10:52, 3 gen 2006 (UTC)

b??, be

Espere que quan fa??a un art??cul sobre temes no-valencians, se'm respecte la varietat.

danysoriano

S?? ho fas en qualsevol tema com f??sica, ??s moralment obligatori per part dels altres fer-ho sempre que et cenyessis a la normativa de l'IEC i/o AVL. Entendr??s, per??, que un balear ajusti la terminologia m??s l??gica per al seu ??mbit en un article de tem??tica balear -no tindria l??gica que estiguera escrit en un rossellon??s tancat que li evitara la comprensi??- i que no es faci servir per tant una escriptura extremadament tancada. A mi ja m'agrada fer servir paraules del meu ??mbit. Ning?? evitar?? que segueixi dient escallimpantes, per?? s??c conscient de qu?? un lleidat?? tamb?? ha d'entendre qu?? escric segons on ho faci. Si sense haver de fer servir paraules de fora del meu dialecte puc escriure de manera m??s entenedora per tots plegats, ho faig. Llull 13:36, 27 des 2005 (UTC)


llavors quin ??s el criteri per a decidir el dialecte? la proced??ncia del escriptor, o la tem??tica del art??cul?

danysoriano

Tots dos s??n un bon criteri. La veritat ??s que quan hi ha bona fe per part de tots no cal filar prim. I si no hi ha motius objectius per triar un o altre dialecte se'l queda el primer que hi arriba. Mmmm..., podria ser aquest un altre incentiu per a la creaci?? d'articles nous? Llull 21:26, 27 des 2005 (UTC)


D'una cosa estic ben segur: el que es coneix com a catal?? literari, o com ho podria dir? El que el meu ordinador dona per correcte quan pos el corrector mecanogr??fic no inclou l'article salat, un munt de pronoms d'??s corrent a les Balears, mots molt corrents a la parla balear, etc. us passa a vosaltres el mateix? Pot ser s'haurien de revisar els diccionaris. Els mallorquins moltes de vegades rebutgen la manera de parlar d'altres catalans perqu?? no ho identifiquen com a propi degut en aquestes difer??ncies. ??s clar que moltes de vegades s'usen castellanismes que no es poden admetre en un discurs acad??mic, o que preten ser correcte des de el punt de vista ci??ntific o gramatical. Per posar un exemple: actualment, en el meu entorn, es fa servir m??s "pollo" que pollastre, la qual cosa es clarament incorrecte, per?? qu?? passa amb l'article salat? Amb les formes verbals amb una "a" en lloc de la "e"? Qu?? hi ha d'aquests mots tan caracter??stics del mallorqu?? que pareix que no es poden posar perqu?? no estan als diccionaris? 80.58.40.170 23:14, 28 des 2005 (UTC)

Hi ha la supremac??a del catal?? central com a est??ndar. Qu?? t?? els diners? (que ning?? s'ofenga, es la pura veritat.)

danysoriano

Si agarres texts antics vor??s que l'article salat no t?? tradici?? liter??ria. L'art??cul "the" se pot pronunciar /th??/, /??i??/, /Di:/, /th??, /????/, /D@/ depenent del dialecte i nom??s t?? una sola ortografia. L'article "el" castell?? tamb?? es pronuncia "er" per miliions de persones i nom??s t?? una sola ortografia. No me digues que s??n vulgarismes perqu?? que ho diu t?? tot el dret de fer-ho, estaries llavors fent servir un doble raser molt descarat. En el cas catal?? la Universitat de Mallorca (gent balear) diu que poden fer servir l'article salat en texts informals per?? m??s val no fer-ho en formals ja que en este cas se fan servir mots que coma m??nim estiguen en 2 de cada 5 (no cal ni ser majoria) dialectes. ??s voluntat pr??pia emparada en la tradici?? liter??ria. Fa pena que a estes altures parles de consipiracions. Els balears tenen una renta per c??pita superior a la catalana. A qu?? b?? a???? dels diners? Qui els d??na? A qui? No has pensat mai que se podria considerar una discriminaci?? per als catalans que estos hagen de diferenciar entre "el"i "al" fent ??s d'un i altre en els mateixos casos en qu?? ho diuen els valencians quan ells nom??s diuen "al"? Saps com pot costar diferenciar un cas de l'atre? Es tracta d'una conspiraci??? De qu?? els valencians s??n els que tenen m??s diners? Tu has vingut a col??laborar o a debatre? Tot lo m??n se creu fil??leg hui dia.

Nom??s voldria fer una aclaraci?? en relaci?? amb l'article salat. El seu ??s no ??s pas una q??esti?? de pronuncia (Com en el cas del "the" angl??s o de l'article en castell??), sino d'etimologia:el, la, els, les provenen del demostratiu llat?? "ille, illa, illud", mentre que l'article salat (es, sa, es, ses) t?? el seu origen en "ipse, ipsa, ipsum". Es tracta d'una forma arcaica que nom??s es conserva a ses Illes i al poble de T??rbena (repoblat per mallorquins), a la Marina Baixa, per?? es suposa que va ser m??s extesa en el passat. De fet, conservem l'article en cognoms molt comuns com ara Espl?? (el pla), Esp?? (el pi), Espuig (el puig) o Saplana (la plana). PS: ??s la meua primera aportaci?? i no s?? encara com se signa aix??. Si serveix d'alguna cosa, em diuen Felip. Gr??cies. ???el comentari anterior sense signar ??s fet per 80.58.205.45 (discussi?? ??? contribucions) --IradiBot (comentaris/incid??ncies) 02:17, 12 set 2007 (CEST).