Vaca mallorquina

De Viquip??dia

La vaca mallorquina ??s una ra??a de vaca pr??pia de l'illa de Mallorca.

[edita] Hist??ria

T?? el seu origen en les races bovines roig convexes de l'??rea mediterr??nia, de manera que est?? emparentada amb la vaca de C??rsega i la de Sardenya. Alhora aquestes tenen el seu origen en les vaques ib??riques que havien vingut a trav??s d'??frica des d'Egipte. La seva pres??ncia a Mallorca, segons els registres d'esquelets ??s de fa com a m??nim dos-cents anys. Entre els segles XIII i XIV varen ser molt abundants. El seu nombre va minvar quan en l'agricultura es prefer?? la tracci?? per muls a la tracci?? per bous.

Actualment desenvolupen una tasca de neteja de c??rritx. El 1999 es va publicar el seu arbre geneal??gic i el 2002 es tenien comptabilitzats 12 braus, 127 vaques, 57 braves i 14 vedelles. Si no hagu??s estat per la dedicaci?? d'alguns pocs particulars ja s'haguessin extingit. Ara mateix s'estan prenent mesures urgents per tal de tornar a fer augmentar un nombre tan redu??t d'exemplars.

[edita] Caracter??stiques

Cap gran i curt.
Cara curta amb el perfil convex
Morro redu??t i en punta.
Ulls oblics, m??s aviat petits.
Arc de les ??rbites poc sortint.
Orelles grosses, en posici?? horitzontal i farcides d???un p??l abundant d'un color m??s clar.
Banyes poc desenvolupades blanques a la base i m??s obscures a la punta. *Banyes de forma variable, degut a la seva debilitat, per?? normalment en roda, tant alta com baixa, com en direcci?? horitzontal.
Coll curt i eixut
Barballera m??s marcada i abundant en els mascles.
Cos ??s de longitud mitjana, tirant a cil??ndric
Creu poc destacada.
Gropa ampla, angulosa i poc musculada.
Coa llarga i amb un floc de p??l a l'extrem.
Extremitats curtes i ben aplomades, poc musculades
Potons petits i pigmentats.
Braguer petit, recobert de p??l suau m??s clar que la resta del cos.
Pell gruixada i aferrada al cos.
P??l fi i curt per tot el cos, m??s llarg entre les banyes, a l'interior de les orelles i a la punta de la coa.
Pelatge castany, amb variacions que van del castany molt clar, conegut per "ros", a quasi negre, conegut per "morat".
Intensificaci?? de la coloraci?? a les zones distals.
Degradaci?? de color al voltant dels oronells, l'espinada, el front, l'interior de les orelles, aixelles i bragades.
Grand??ria me??s aviat petita:
de 300 a 350 quilos les femelles adultes
m??s de 450 els mascles adults.