Vaca mallorquina

De Viquipèdia

La vaca mallorquina és una raça de vaca pròpia de l'illa de Mallorca.

[edita] Història

Té el seu origen en les races bovines roig convexes de l'àrea mediterrània, de manera que està emparentada amb la vaca de Còrsega i la de Sardenya. Alhora aquestes tenen el seu origen en les vaques ibèriques que havien vingut a travès d'Àfrica des d'Egipte. La seva presència a Mallorca, segons els registres d'esquelets és de fa com a mínim dos-cents anys. Entre els segles XIII i XIV varen ser molt abundants. El seu nombre va minvar quan en l'agricultura es preferí la tracció per muls a la tracció per bous.

Actualment desenvolupen una tasca de neteja de càrritx. El 1999 es va publicar el seu arbre genealògic i el 2002 es tenien comptabilitzats 12 braus, 127 vaques, 57 braves i 14 vedelles. Si no hagués estat per la dedicació d'alguns pocs particulars ja s'haguessin extingit. Ara mateix s'estan prenent mesures urgents per tal de tornar a fer augmentar un nombre tan reduït d'exemplars.

[edita] Característiques

Cap gran i curt.
Cara curta amb el perfil convex
Morro reduït i en punta.
Ulls oblics, més aviat petits.
Arc de les òrbites poc sortint.
Orelles grosses, en posició horitzontal i farcides d’un pèl abundant d'un color més clar.
Banyes poc desenvolupades blanques a la base i més obscures a la punta. *Banyes de forma variable, degut a la seva debilitat, però normalment en roda, tant alta com baixa, com en direcció horitzontal.
Coll curt i eixut
Barballera més marcada i abundant en els mascles.
Cos és de longitud mitjana, tirant a cilíndric
Creu poc destacada.
Gropa ampla, angulosa i poc musculada.
Coa llarga i amb un floc de pèl a l'extrem.
Extremitats curtes i ben aplomades, poc musculades
Potons petits i pigmentats.
Braguer petit, recobert de pèl suau més clar que la resta del cos.
Pell gruixada i aferrada al cos.
Pèl fi i curt per tot el cos, més llarg entre les banyes, a l'interior de les orelles i a la punta de la coa.
Pelatge castany, amb variacions que van del castany molt clar, conegut per "ros", a quasi negre, conegut per "morat".
Intensificació de la coloració a les zones distals.
Degradació de color al voltant dels oronells, l'espinada, el front, l'interior de les orelles, aixelles i bragades.
Grandària me´s aviat petita:
de 300 a 350 quilos les femelles adultes
més de 450 els mascles adults.