Unión Militar Democrática
De Viquipèdia
Unión Militar Democrática UMD) va ser una organització militar clandestina, fundada al final del franquisme, per tres comandants i nou capitans de diverses Armes amb l'objectiu de democratitzar les Forces Armades espanyoles.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents remots
El moviment venia gestant-se, encara que tímidament i d'una manera una miqueta informal, entre els professors i alumnes d'una acadèmia de preparació per a l'ingrés a l'Acadèmia General Militar. És en aquesta acadèmia, paradoxalment, subvencionada pel Frente de Juventudes, dirigida pel capità Luis Pinilla, fill del defensor franquista de la caserna de Simancas de Gijón i on també col·laborava el sacerdot Sebastián Llanos, que molts anys després es faria famós per la seva lluita en el barri marginal madrileny del Pozo del Tío Raimundo, on es constituïx una organització anomenada Forja. L'objectiu de Forja era aconseguir la perfecció moral i humana i millorar la professionalitat dels militars. No obstant això, el ferri control exercit sobre les Forces Armades, un dels pilars fonamentals de la dictadura franquista, impedeix que l'assumpte, durant molt temps, no passés del foment d'una visió crítica i una actitud de conscienciació en els alumnes, futurs oficials de l'Exèrcit.
[edita] Els prolegòmens
El 25 d'abril de 1974 es produeix a Portugal la coneguda com a Revolució dels clavells, protagonitzada per un grup d'oficials joves, capitans en la seva majoria, demostrant que, a pesar de l'existència d'una dictadura, havia estat possible organitzar un moviment democràtic en el si de les Forces Armades. Això impulsa a l'agost de 1974 a un grup d'oficials espanyols dels tres exèrcits, encara que són majoria els de Terra, en la seva majoria d'idees conservadores però moderades i contraris a la dictadura a crear una organització capaç de retornar la llibertat al poble i tot això sense recórrer a la violència, tasca gens fàcil. Dos d'aquests oficials, els comandants Luis Otero i Juli Busquets Bragulat viatgen a Portugal per a rebre informació de primera mà dels militars portuguesos. Per altra banda també contacten amb polítics de l'oposició espanyola, entre uns altres amb el dirigent socialista català Joan Reventós i amb Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, exministre de Franco.
[edita] Fundació i desarticulació
En aquest punt i després de múltiples contactes, duts a terme amb la màxima discreció, arribà el moment d'actuar. La intenció de la UMD no era, ni de bon tros, la de donar cap tipus de cop d'Estat, que impliqués un conflicte bèl·lic, el que en cap cas volien els seus components i pel que, per altra banda, no comptava ni amb els mitjans ni l'experiència dels militars portuguesos foguejats en la guerra colonial. Allò que perseguia era aconseguir el major nombre possible d'adeptes per a, en paraules d'un dels fundadors: "En comptes d'un pronunciament actiu havíem d'assajar un pronunciament negatiu: Mullar la pólvora d'aquell exèrcit blau".
El text de l'ideari fundacional, elaborat pels tres comandants i nou capitans fundadors, va ser aprovat a Barcelona en una reunió celebrada el dia 1 de setembre de 1974. També es va triar en aquesta reunió el nom i les sigles de l'organització, així com una Junta Directiva formada per quatre capitans, un per cada Arma.
En aquest ideari es fixaven els objectius de l'organització tant en l'aspecte civil com militar. Quant al civil es proposava el següent:
- Convocar una assemblea constituent que elaboraria una Constitució homologable a la de la resta de països occidentals europeus
- Restabliment de les llibertats democràtiques i dels drets humans.
- Lluita contra la corrupció
- Reformes socioeconòmiques per a la millora de condicions de vida
Respecte al militar els punts principals eren:
- Reforma de la Justícia Militar
- Reforma de la Llei del Servei Militar
- Reorganització dels tres exèrcits
No obstant això una organització com la UMD, que significava un greu perill per a la dictadura, no podia passar distreta en el si d'un exèrcit on eren majoria els militars contraris al seu ideari i en el qual el simple fet que un militar cursés estudis a la Universitat o hi donés una conferència el feia sospitós. Per això quan els comandaments franquistes van tenir coneixement de la seva existència, van actuar de forma ràpida i contundent i l'estiu de 1975 van ser detinguts els principals dirigents de l'organització, que en aquell moment es calcula comptava amb uns 200 membres, encara que la xifra exacta mai es va conèixer pel temor de molts a reconèixer-hi la seva militància, encara després de restablida la democràcia a Espanya.
El 8 de març de 1976 es va iniciar el judici en l'aquarterament d'Hoyo de Manzanares (Madrid) contra nou detinguts que, en conjunt, van ser condemnats a 43 anys de presó i, en el cas de set d'ells, a la pena accessòria d'expulsió de l'Exèrcit. En els dies següents al judici van seguir els registres i detencions en diverses províncies amb l'objecte de paralitzar i acoquinar als militars compromesos i als quals haguessin tingut la temptació de comprometre's.
[edita] Epíleg
Encara que la UMD mai va arribar a estendre's com el seu promotors haguessin volgut, si va aconseguir despertar les consciències de molts militars, alguns de molt alta graduació i l'ideari de la mateixa va impregnar, en certa manera, especialment al sector més jove de les Forces Armades, el qual no havia participat en la Guerra Civil i l'Exèrcit espanyol finalment va esdevenir en el que ha de ser l'Exèrcit en un país democràtic, a pesar dels intents colpistes d'Tejero, Milans del Bosch i Armada, al fracàs de la qual, en alguns aquarteraments, no van ser aliens oficials de la UMD.
No obstant això, encara que les condemnes de presó pràcticament no es van complir per l'amnistia concedida a l'accedir al tron el rei Joan Carles I, els militars castigats amb la pèrdua de la seva carrera, no van poder recuperar-les i hagueren de sofrir encara l'amargor de veure com tampoc la Llei d'Amnistia 46/77 de 15 d'octubre, solucionava el seu problema. El temor als intents involucionistes, el conegut soroll de sabres de la Transició, va pesar en l'ànim dels governs de la UCD i fins i tot en el següent del PSOE, per a impedir la volta a les casernes dels úmedos com despectivament els anomenaven els militars més reaccionaris, i van haver d'esperar fins al 1986 perquè, per fi, els restituís la seva ocupació.
[edita] Bibliografia
- Juli Busquets Militares y demócratas Ed: Plaza&Janés (Barna) 1999. ISBN 84-01-53038-5
- Luis Otero y José Fortes Proceso a nueve militares demócratas Ed:Argos Vergara (Barna) 1983. ISBN 84-7178-689-3
