Txeques
De Viquipèdia
En la història de Catalunya es coneix amb el nom de Txeques els centres de detenció per a presos polítics que funcionaren durant la Guerra Civil a la zona republicana.
[edita] La Txeca soviètica
Txeca és el nom de la primera policia política del règim soviètic, creada per Lenin en el 20 de desembre de 1917 i que fou dirigida per Fèlix Dzerjinski. El terme txeca prové de l’abreviatura de les paraules russes Txrezvitchainaia Komissia (o Crezvycajnaja Komissija), això és, Comissió Extraordinària. La Txeca, encarregada de perseguir els opositors al règim als quals considerava o bé contrarevolucionaris o bé desviacionistes, fou substituïda el 6 de febrer de 1922 per la Gosudarstyennoje Politceskoje Upravlennije (GPU), antecedent del que després fou el KGB.
[edita] Les txeques de Barcelona
En un principi, la direcció de les txeques de Barcelona estava en mans d'agents del NKVD, és a dir, del Comissariat del Poble per a Afers Interns, que era el Ministeri de l'Interior de la Unió Soviètica, encarregat, doncs, de dur a terme la repressió ordenada per Stalin. Un dels principals responsables de les txeques barcelonines fou el comunista hongarès Ernő Gerő, membre la Komintern; una de les primeres tasques de la txeca era identificar i eliminar els trotskistes, és a dir, tots aquells comunistes que es mostraven dissidents amb la línia política de Stalin; per això, els txequistes sempre miraren d'infiltrar agents dins del POUM, organització considerada trotskista.
Aleshores, a Barcelona, els centres de detenció -i tortura- de les txeques estaven instal·lats als edificis del Banc d'Espanya, del Cercle Eqüestre i de l'Hotel Colón.
Després dels Fets de maig del 1937, les txeques barcelonines quedaren sota el control del Servei d'Investigació Militar (SIM), creat per Indalecio Prieto l'agost de 1937, del qual en fou director Antonio Ramos. A l'època del SIM, el màxim responsable de les txeques barcelonines fou Alfonso Laurencic. A part del SIM, a Barcelona actuà la Brigada d'Investigació Criminal, dirigida per Julián Grimau, que tenia la seva caserna general a la txeca de la plaça Berenguer el Gran, numero 1. Les més destacades txeques d’aquest període van ser: Sant Elies, Vallmajor, Muntaner 321, La Tamarita i els Vaixells-Presó Vila de Madrid i Uruguai.
Segons el testimoni de Laurencic, les txeques estaven decorades amb uns dibuixos geomètrics, molt similars als quadres de Kandisnky o a les obres de la Bauhaus, que aconseguien marejar i obsessionar visualment el reclús. Les cel·les feien, aproximadament, 2 metres d’altura, 1,5 d’ample i 2 de llarg, enquitranades per dintre i per fora perquè l’espai s'escalfés amb la llum del sol i s'hi produís una calor insuportable. El pres mai no podia descansar, perquè la inclinació del 20% que s’havia donat a la taula que servia de llit, impedia qualsevol repòs. Un suport adossat a la paret impedia asseure's. No es podia passejar per la cel·la, doncs es col·locaren, estratègicament, uns maons en el terra, que impedien caminar. Amb la qual cosa, l'única distracció del pres era mirar les figures geomètriques.
El 1940, Heinrich Himmler visità Barcelona i va anar a veure les instal·lacions de l'antiga txeca de Vallmajor.
