Trombopoesi

De Viquipèdia

La trombopoesi és la formació de paquetes sanguínies i d'elements necessaris per a la producció de trombes.

Taula de continguts 1 Línia de creixement 2 Megacarioblast 3 Promegacariòcit 4 Megacariòcit 5 Protoplaquetes i plaquetes

[edita] Línia de creixement

1. 1 CFU-ML
2. 1 CFU-GEMMk
3. n BFU-Mk Últim moment de proliferació
4. 1 CFU-Mk 48h
5. 1 Megacarioblaste 15-25 µm) creix el nucli, té poliploïdia (4-5)
6. 1 Promegacariòcit (50 µm)
7. 1 Megacariòcit (70-100 µm)
8. ≈6 Protoplaquetes No hi ha proliferació, sinó diferenciació.
9. 2000-7000 Plaquetes

[edita] Megacarioblast

Fa 5 o 6 divisions que no acaba de realitzar, sense citocinesi, sinó que duplica l’ADN i crea moltes proteïnes per la nova cèl·lula. Va acumulant material per les plaquetes, pel procés de coagulació, factors, es grànuls citoplasmàtics. Té una cromatina puntejada.

[edita] Promegacariòcit

Comença a acumular grànuls:

• , δ (inicialment son lisosomes)
• λ (són lisosomes convencionals, tenen enzims hidrolítics, proteases i lipases. Contribueixen a disernir el trombe plaquetari quan les cèl·lules endotelials s’han dividit i han tapat el trombo plaquetari.

Per desfer el coàgul des de fora tenim els macròfags. Per desfer el coagul des de dins del trombe tenim les plaquetes.

Grànuls δ

Els veiem a nivell de microscòpia electrònica. També se’ls anomena grànuls densos. Els electrons reboten i no il·luminen la pantalla de sota. Són produïts per l’aparell de golgi. Tenen algunes característiques dels lisosomes però amb altres funcions.

Acumulen quantitats importants de calci ja que a les membranes tenen un sistema per captar-lo. Aquests grànuls contenen:

• Calci. Intervé en la neurosecreció, la neurotransmissió i la secreció d’hormones pelsls canvis de potencial de membrana que produeix a les cèl·lules. Kuga un paper fonamental en la coagulació sanguínia i sobretot en la formació de la fibrina. A més, el calci, és el responsable que la sang coaguli ja que polimeritza el citosquelet de les plaquetes i fa que s’agreguin.

• ATP/ADP. Provoquen l’adhesió de noves plaquetes. Fa que les plaquetes es comuniquin entre elles. La plaqueta que alliberi ATP atreurà a altres plaquetes.

• Serotonina. Són amines des del punt de vista bioquímic. No només són neurotransmissors del plaer i el dolor, sinó que actuen com mediadors. No és una proteïna, i actua sobre les cèl•lules musculars llises (de la activitat involuntària de la paret de les vísceres). Provoca una vasoconstricció de les arterioles, no del capil·lars, i fa que la sang vagi més lenta per tal de que el fort corrent no arrossegui el petit coàgul que s’està formant.

Grànuls 

Són els més abundants i cridaners. Tenen tres grans grups de molècules:

1. Enzims.
2. Factors de coagulació.
3. Factors tròfics (isoleucines i citocines capaces d’estimular la proliferació d’n grup cel·lular.

• Enzims:
  • Antitripsina ( -1 antitripsina). La tripsina és un enzim digestiu sintetitzat pel pàncrees que destrueix proteïnes en el procés de digestió. Per tant l’antitripsina és un enzim proteolític que destrueix a un altre enzim proteolític. Hi ha altres enzims proteolítics que també son identificats per l’antitripsina com és el cas d’alguns enzims destructius fets pels macròfags. Per tant, l’antitripsina controlarà la activitat proteolítica dels macròfags.

• Emfimsea pulomnar, ampolles d'aire als pulmons: en els pulmons els macròfags surten fora del cos. No es queden vora del capil·lar sanguini com passava al teixit connectiu.

Als pulmons travessen la paret de l’arbre respiratori i van als alvèols. La cavitat aèria, és quan se’ls anomena macròfags alveolars (canvien el metabolisme d’anaeròbic i aeròbic). Allà, fagociten les cèl•lules que es descamen.

• Quan hi ha una destrucció important de cèl•lules com pot ser pel fet de fumar, les cèl•lules s’irriten i els macròfags fan més activitat. Es poden descontrolar i trencar, alliberant els enzims proteolítics. Aquests enzims comencen a digerir els albeols. Tendrem albeols més grans però menys número, per tant menys superfície d’intercanvi, es formaran AMPOLLES D’AIRE O BULLES. Per això és important tenir correcte les plaquetes si puguin actuar contra aquests enzims.

Factors tròfics:

• • Neurotrofina 4 (NTF-4) o Platelet derived grow factor (PDGF) també pot ser una citoquina. Estimula la proliferació de els cèl•lules endotelials i musculars.

• ATEROMA: Acumulació de greixos per trastorns de les cèl·lules endotelials perquè no arriben nutrients i moren. Es descama la paret i van les plaquetes on alliveren neurotrofina per fer-les creixer. Les cèl•lules musulars també creixen per defecte i acaben engruixint la paret del vas fins que aariben a tapar la llum ARTERIOESCLEROSI.

• Factors de coagulació:

Tenim tres factors:

1. Fibrinogen
2. Factor de van Willebran 8
3. Fibronectina

Quan una cèl•lula endotelial es veu agredida, s’ escama i deixa a la llum del vas, material que abans estava tapat per la cèl•lula. Els que més afecten son el col•lagen i el factor v.W. Adhesió:

1. Alguna de les plaquetes topa amb la paret del vas que esta lesionada, aquesta plaqueta té receptors específics pel col•lagen 1-a 2-a. També té receptors pel factor vW 3-a 1-b 2-b
2. La primera plaqueta queda adherida a la paret del vas, en realitat a la paret del sub endoteli

Agregació:

1. Pel plasma tenim fibrinògen lliure i factor vW que s’ha desprès en el moment de la lesió. Aquests dos també son captats per els receptors esècífics, el 2-b 3-a i el 3-a 1b 2b i fibronectina

[edita] Megacariòcit

El megacariòcit també acumularà grànuls però aquest a més a més li apareixeran canals de demarcació plaquetària.

El nucli del megacariócit serà eliminat per els macròfags a la medul•la òssia Si el nucli ha entrat dins del vas sanguini serà eliminat pels macròfags de la paret. Els canals de demarcació plaquetaria: Aquestes serviran per fraccionar el megacariòcit.

Son cisternes del reticle endoplasmàtic. És una varietat de reticle que en la seva membrana va acumulant proteïnes 1a 2a 3a 1b 2b 3b, etc. per tant acabaran sent les membranes de les plaquetes.

Per fraccionar el megacariocit, és mes efectiu fer replegaments de la membrana plasmàtica que els canals, però els dos treballen junts per fer les plaquetes.

[edita] Protoplaquetes i plaquetes

Al cap de 48 hores ja tenim les plaquetes

Les trobarem on estaven els hemocitoblastes del moll de l’os. S’acabarà disgregant en 2000-7000 plaquetes. El tamany de les plaquetes dependrà del del megacaiòcit i també de la Il-11 - Qui estimula a les cèl•lules mare per fer la línia eritrocítica o altres línies? Se n’encarreguen citocines o interelucines (pèptids alliberats per leucòcits que activen altres leucòcits) són hormonals. Poden anar al teixit connectiu i anar lluny, o quedar-se al moll de l’os. Son citoquines i interleucines classificades per números. Les molècules que actuen sobre les stem cell són les interleucines. Sobretot per la via de les plaquetes (3,4,6,11), però només la 11 es específica. Les Il-11 les fan en el moll de l’os totes les cèl•lules d’allà. La EPO també es una citoquina.

Èmbol pulmonar: Els megacariócits poden sortir al torrent sanguini, però en comtes d’anar a la melsa van al sistema de baixa presió, és a dir, als pulmons, allà poden taponar algun capil•lar i fer microembolies pulmonars. Nosaltres en tenim cada dia.

TROMBOCITOPÈNIA O TROMBOPÈNIA: És la poca producció de plaquetes per algun tipus de lesió. La lesió més couna és la alteració PÚRPURA: a la pell es fan unes taquetes vermelles que son signe de:

1. les plaquetes estan tan baixes que no poden afrontar les microhemorragies fisiològiques i tenim una PÚRPURA TROMBOCITOPENICA. N’hi ha de dos tipus

• PÚRPURA TROMBO primària: quan s’alteren les pròpies plaquetes
• PÚRPURA TROMBO secundària: quan el moll de l’os està ocupat per cèl•lules mutants on fan metastasi fent que quedi menys lloc per la producció de plaquetes.
• També hi ha el TRANSTORN IDIOPÀTIC que se l’anomena quan no sabem per quina raó es produeix l’alteració.

1. També pot ser a causa de fragilitat capil•lar ja que no tenim prou col•lagen. Això pot ser degut a una falta de vitamina C que fa que el col•lagen sigui feble i que ens sagnin les dents.

• Malaltia de Wellhoff: púrpura trombocitopènica idiopàtica que cursa amb menys de 10.000 plaquetes. Els trombòcits estan bé. La causa és una PT primària per afectació a les plaquetes, l’individu té autoanticossos per les plaquetes, autoimmune contra les proteïnes 2b de la membrana de les plaquetes (les plaquetes no es poden ni agregar ni adherir-se i a més a més són destruïdes per el complement que els hi fa un forat a la membrana i els hi entra Ca, K i Na.