Viquiprojecte:Traducció d'articles de qualitat/Article del mes/setembre
De Viquipèdia
El barroc sicilià és la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Sicília, al sud de les costes d'Itàlia durant els segles XVII i XVIII. L'estil es reconeix no solament per les seves típiques revolts i floritures barroques, sinó també per les seves màscares somrients i putti amb la particular extravagància que li ha donat a Sicília una identitat arquitectònica única i la fase més interessant de l'art sicilià. L'estil barroc sicilià va prendre volada durant la gran reconstrucció edilícia que va seguir al terratrèmol de 1693. Prèviament el barroc havia estat usat a l'illa en una forma ingènua i d'abast local, que havia evolucionat a partir de l'arquitectura híbrida nativa més que dels grans arquitectes barrocs de Roma. Després del terratrèmol els arquitectes locals, molts d'ells formats a Roma, van tenir múltiples oportunitats de recrear l'arquitectura barroca més sofisticada, que havia guanyat popularitat a la Itàlia continental. El treball d'aquests arquitectes locals - i el nou gènere d'enregistrament arquitectònic que ells van iniciar - va inspirar a altres dissenyadors locals per seguir l'exemple. Prop de 1730, els arquitectes sicilians havien desenvolupat confiança en l'ús de l'estil barroc.
