Traquis

De Viquipèdia

Traquis fou una ciutat del districte de Malis al sud de Tessàlia; de la ciutat la seva comarca fou coneguda com Traquínia. Era a l'oest de les Termòpiles i en una plana al peu de la muntanya Oeta. Com que dominava l’accés a les Termòpiles era de gran importància estratègica. Heròdot diu que era no lluny del riu Melas i que l'Asop també neix a la regió, al sud de la ciutat. La colònia d'Heraclèia a poca distància (sis estadis), la va substituir

Els Lacedemonis hi van fundar una colònia el 426 aC, al sisè any de la guerra del Peloponès. Els habitants de la regió patien sovint els atacs dels muntanyencs Oetans i havien demanat ajut a Esparta que no va dubtar a establir-hi una colònia; Esparta va convidar a altres estats a enviar colons i 10000 grecs d’arreu es van establir a la nova colònia que es va dir Heraclèia. Des llavors la regió fou coneguda com Traquínia Heraclèia i la colònia anomenada sovint Heraclèia de Phthiotis perquè el districte fou separat de Malis i inclòs al de Phthiotis. Els colons van construir un port proper a les Termòpiles.

La colònia no va prosperar perquè tot i la protecció d'Esparta fou atacada pels tessalis que els veien com invasors, i d’altra banda l’administració espartana, com en altres llocs, fou corrupta. El 420 aC els colons foren derrotats per les tribus tessàlies i el governador espartà Xenares va morir en la lluita; Esparta no va poder enviar ajut i al cap de pocs mesos, els beocis, per por de que la colònia no acabes en mans d'Atenes, la van ocupar; el governador espartà interí fou destituït i acusat de corrupció; més tard però els lacedemonis van recuperar la colònia que Beòcia va retornar. l'hivern del 409 aC al 408 aC Heraclèia i els lacedemonis foren completament derrotats per les tribus i 700 ciutadans van morir a la lluita; no fou fins acabada la guerra del Peloponès que la ciutat es va poder recuperar i va començar a créixer i esdevenir important. Fou llavors la seu del govern espartà a la part nord de Grècia. El 399 aC el lacedemoni Herippides fou enviat a dirimir la lluita partidista a la ciutat, i va aconseguir eliminar l’oposició antiespartana i també va fer fugir als hostils veïns traquínis i oetans cap a les muntanyes. El 395 aC els tebans sota la direcció del demòcrata Ismènies de Tebes, van ocupar la ciutat i van matar a la guarnició espartana, i van donar o retornar la ciutat als antics habitants oetans i traquínis de la regió.

Jàson de Tessàlia va destruir les fortificacions i es va assegurar el domini de la regió que li podia obrir les portes de Grècia. Mes tard Heraclèia va passar a mans de la Lliga Etòlia.

Després de la derrota del rei selèucida Antíoc a les Termòpiles el 191 aC, Heraclèia fou assetjada pel cònsol romà Acilius Glabrio, que la va ocupar després de 24 dies i els etolis es van retirar a la ciutadella. Els romans van ocupar un cim de roca igual d’alt que la ciutadella i molt proper i els etolis es van rendir.