Toscà (orde)
De Viquipèdia
L'orde toscà no pertany al grup dels ordes arquitectònics grecs (dòric]], jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordes clàssics. Deriva del dòric, del qual n'és una simplificació, i va ser utilitzat en Etrúria en època anterior a la conquista romana de Grècia. Posteriorment va ser adoptada i difosa pels romans. Amb el pas del temps, atés que els arquitectes renaixentistes coneixien molt millor l'art romà que no pas el grec, l'orde toscà també va ser molt habitual des del segle XV (molt més que l'orde dòric que, pràcticament era desconegut i no va ser recuperat fins al Neoclassicisme).
Es caracteritza per les peculiaritats següents:
- La columna toscana, a diferència de la dòrica grega, es recolza sobre una basa (i aquesta, sobre un podi)
- El fust és de secció circular, normalment llis. La grandària total de la columna sol ser de catorze mòduls, sent de dotze el del fust. El seu diàmetre no és constant, sinó que va augmentant fins a produir un lleuger bombament o èntasi, decreixent després cap a l'extrem superior.
- El capitell està integrat per tres peces, totes elles llises:
-
- L'àbac és una peça prismàtica semblant a un tauler de planta quadrada que suporta directament sobre si l'estructura horitzontal de l'edifici.
- L'equí, la geometria del qual és la d'una figura convexa de revolució, s'expandeix cap a la part superior amb un sentit de transició entre les dimensions de l'extrem del fust i les de l'àbac més gran.
- El collarí, tambor cilíndric intercalat entre l'equí i el fust, a manera de prolongació d'aquest i separat d'ell per una motlura horitzontal.
 |
|
- L'entaulament està compost per:
