Timó (filòsof)

De Viquipèdia

Timó de Fliunte. Filòsof grec escèptic, poeta, deixeble de Pirró. Home tort i aficionat al vi, conegué per casualitat a Pirró quan els dos anaven a l'estadi a assistir a una competició, i immediatament es decidí a seguir la seva filosofia.

Com que Pirró no deixà cap escrit de la seva escola escèptica, fou Timó, principalment, qui deixà per escrit, en els seus poemes (conservats fragmentàriament) les seves teories. En els seus escrits, Timó criticava sarcàsticament tots els filòsofs contemporanis i antics a ell mateix, amb la sola excepció dels filòsofs de l'escola d'Elea.

Establert a Atenes, hi feu deixebles. No obstant, l'escepticisme continuaria, no a mans dels seus deixebles, sinó a través dels nous membres de l'acadèmia platònica (especialment Arcelisau i Carnèades). Un dels "blancs preferits" de Timó és l'estoïcisme i els seus criteris dogmàtics.

Timó no és, pel que es sap, un pensador original, sinó al contrari, reflecteix molt fidelment el pensament del seu mestre.

Una frase de Timó és: "No puc afirmar que la mel sigui dolça, però puc afirmar que em sembla dolça". Per tant, l'escèptic i el pirrònic no neguen la realitat (presentada a través d'aparences probables), sinó que neguen el dogmatisme. No és que un escèptic no pugui "afirmar que la mel li sembli dolça", ni tampoc negar-se a seguir un moviment o forma de pensament, però no pot interpretar-los dogmàticament com a indiscutibles.