Carnèades
De Viquipèdia
Carnèades (Karneádes, Καρνεάδης) fill d'Epícom o Filòcom fou un filòsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (en l'actual Líbia). Va anar de jove a Atenes i va estudiar amb els estoics.
Fou representant de l'escepticisme moderat i successor d'Arcesilau de Pitana al front de l'Acadèmia iniciant l'anomenada Acadèmia platònica nova aproximadament a partir de l'any 162 aC, donant-li una nova orientació, coneguda com a probabilisme, que matisava l'escepticisme de Arcesilau de Pitana, l'escolarca més influent de l'Acadèmia mitja. Fou adversari de tot dogmatisme.
Va ser molt coneguda i lloada la seva gran eloqüència però, igual que Sòcrates i Arcesilau, no va deixar escrits i la seva doctrina només es coneix a través dels seus deixebles. La seva orientació filosòfica es va forjar en pugna contra els epicuris i, especialment, contra l'estoïcisme de Crisip de Soli, fins al punt que, com conta Diògenes Laerci, Carnèades va dir que «Si no hi hagués hi Crisip, no hi hauria Carnèades».
Afirmava que el saber segur és impossible i que cap afirmació és indubtable. Com a exemple d'això es diu que, cap a l'any 155 o 156 aC, en ocasió d'acudir en ambaixada a Roma, va argumentar un dia amb gran eloqüència i convenciment a favor de la justícia i, l'endemà, amb no menys eloqüència i convenciment, en contra d'ella. D'aquesta manera, volia manifestar la inseguretat dels raonaments que es basen en pressupòsits de què no es pot estar segur i caricaturitzar la lògica estoica.
