Tilbert Dídac Stegmann
De Viquipèdia
Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona 1941), catedràtic alemany, fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona -qui li donà el nom de Diego-, hi va viure fins el 1952, i de ben jovenet es va interessar per Catalunya i la llengua catalana. "La seva infantesa va transcórrer a Barcelona on parlava alemany i castellà, amb un absolut desconeixement que existís un idioma català al seu lloc de naixement. Començà a aprendre anglès als set anys i francès als deu, edat que tenia quan anà amb els seus pares a viure a Alemanya. (...) Va retornar a Barcelona on s'estigué del 1969 al 1970 per fer investigacions en el fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya. I va ser aleshores que es va conscienciar de l'existència de la llengua pròpia del país i del fet català.", (segons l'IPECC). Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya. És catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main.
També fundà la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació germanocatalana), de la qual va ser president del 1983 al 1995, la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans i l'Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt, ambdúes el 1988. Des del 1979 organitza la Bibliografia Catalana mundial. Ha rebut el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985 i el Premi Ramon Llull el 2007.
[edita] Obres
- Diguem no - Sagen wir nein! (1979), antologia bilíngüe de la Nova Cançó
- Ein Spiel von Spiegeln, antologia de poesia catalana del segle XX; il·lustrada per Antoni Tàpies (1987)
- Catalunya vista per un alemany (1988)
- Decàleg del catalanoparlant (1982)
- Joan Brossa. Werke 1951-1988 (1988)
- Vocabulari Català-Alemany de l'any 1502 /Katalanisch-Deutsches Vokabular aus dem Jahre 1502 (1991) amb Pere Barnils
- Katalonien und die Katalanischen Länder (Catalunya i els Països Catalans, 1992), guia, amb Inge Stegmann
