[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Thomas Sankara - Viquipèdia

Thomas Sankara

De Viquipèdia

Aquest article necessita traducció.

Aquesta pàgina està traduint-se de l'idioma anglès a partir de l'article Thomas Sankara, raó per la qual pot haver-hi llacunes de continguts, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia continuant amb la traducció des de l'article original. Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podrà passar al registre de pàgines per esborrar.



El capità Thomas Isidore Noël Sankara (21 de desembre, 1949 – 15 d'octubre, 1987) fou el líder de Burkina Faso (conegut també per Alt Volta) des del 1983 al 1987. Amb una potent combinació de carisma personal i organització social amb un xic de democràcia participatòria, el seu govern va pendre iniciatives per lluitar contra la corrupció i per millorar l'educació, agricultura, i la situació de la dona. El seu revolucionari programa va generar una forta oposició en els líders tradicionals i la petita però poderosa classe mitja. Afegit a la confrontació entre els membres més radicals i els més conservadors en la junta vigent, aquests factors van contribuir a la seva decaiguda i assassinat en un sagnant cop d'estat el 15 d'octubre de 1987.

Taula de continguts

[edita] Primers anys de la seva vida

Thomas Sankara és el fill de Marguerite Sankara (que va morir el 6 de març de l'any 2000) i de Sambo Joseph Sankara (1919 – 4 d'agost del 2006), un policia.[1] Nascut en el sí d'una família catòlica, "Thom'Sank" fou un Silmi-Mossi, un grup étnic generat a partir del matrimoni entre homes Mossi i dones de la pastoral Fulani, els Silmi-Mossi són els menys avançats en el sistema de castes dels Mossi. Va assistir a l'escola primària a Gaoua i a la secundària a Bobo-Dioulasso, la segona ciutat de l'estat.

El seu pare va lluitar amb l'armada francesa durant la II Guerra Mundial i fou detingut pels Nazis. La família de Sankara volia que es convertís en un mossén catòlic. Segons algunes fonts,[2] ell mai va perdre la seva fe catòlica tot i les seves conviccions marxistes. De la forma adecuada des d'un país amb una àmplia població musulmana, també coneixia el Qur'an.

[edita] Carrera militar

Després d'un entrenament bàsic militar a l'escola secundària el 1966, Sankara va començar la seva carrera militar a l'edat de 19, i un any més tard fou enviat a Madagascar per al seu entrenament com a oficial a Antsirabe on va presenciar els alçaments populars el 1971 i 1972. Retornant a Upper Volta el 1972, el 1974 va lluitar guerra a la frontera entre Upper Volta i Mali.

Es va convertir en una figura popular a la capital d'Ouagadougou. El fet de que era un guitarrista decent (havia tocat en un grup anomenat “Tout-à-Coup Jazz”) i de que li agradessin les motocicletes possiblement hagi contribuit al seu carisma.

El 1976 es va convertir en comandant del Commando Training Centre a Pô. El mateix any va conèixer a Blaise Compaoré a Morocco. Durant la presidència del Coronel Saye Zerbo un grup de joves oficials va formar una organització secreta anomenada "Grup d'Oficials Comunistes" (Regroupement des officiers communistes, o ROC) els membres més coneguts foren Henri Zongo, Jean-Baptiste Boukary Lingani, Compaoré i Sankara.

[edita] Puestos en el gobierno

Sankara fou nomenat Secretari d'Estat per Informació en el govern militar del setembre de 1981, viatjant cap al gabinet en una bicicleta, es va retirar el 21 d'abril de 1982 en oposició a el que ell va veure com el flux anti-laborista del règim, declarant la "Desgràcia d'aquells que fan callar a la gent!" ("Malheur à ceux qui baillonnent le peuple!")

After another coup (November 7, 1982) brought to power Major-Doctor Jean-Baptiste Ouédraogo, Sankara became prime minister in January 1983, but he was dismissed (May 17) and placed under house arrest after a visit by the French president's son and African affairs adviser Jean-Christophe Mitterrand. Henri Zongo and Jean-Baptiste Boukary Lingani were also placed under arrest; this caused a popular uprising.

[edita] President

A coup d'état organised by Blaise Compaoré made Sankara President on August 4(1), 1983, at the age of 33. The coup d'état was supported by Libya which was, at the time, on the verge of war with France in Chad(2) (see History of Chad).

Sankara saw himself as a revolutionary and was inspired by the examples of Cuba and Ghana's military leader, Flight Lt. Jerry Rawlings. As President, he promoted the "Democratic and Popular Revolution" (Révolution démocratique et populaire, or RDP).

The ideology of the Revolution was defined by Sankara as anti-imperialist in a speech of October 2, 1983, the Discours d'orientation politique (DOP), written by his close associate Valère Somé. His policy was oriented toward fighting corruption, promoting reforestation, averting famine, and making education and health real priorities.

[edita] Abolition of chief's privileges

The government suppressed many of the powers held by tribal chiefs such as their right to receive tribute payment and obligatory labour. The CDRs (Comités de Défense de la Révolution), were formed as popular mass organizations and armed. In some areas they deteriorated into gangs of armed thugs. Sankara's government also initiated a form of military conscription with the SERNAPO (Service National et Populaire). Both were a counterweight to the power of the army.

In 1984, on the first anniversary of his accession, he renamed the country Burkina Faso, meaning "the land of upright people" in Mossi and Djula, the two major languages of the country. He also gave it a new flag and wrote a new national anthem (Une Seule Nuit).

[edita] Women's rights

Sankara's government included a large number of women. Improving women's status was one of Sankara's explicit goals, an unprecedented policy priority in West Africa. His government banned female genital cutting, condemned polygamy, and promoted contraception. The Burkinabé government was also the first African government to publicly recognize that AIDS is a major threat to Africa.

Sankara had a high sense of advertising; he had some spectacular initiatives that contributed to his popularity and brought some attention from the international press on the Burkinabé revolution:

  • He sold most of the government fleet of Mercedes cars and made the Renault 5 (the cheapest car sold in Burkina Faso at that time) the official service car of the ministers;
  • He formed an all-women motorcycle personal guard.
  • In Ouagadougou Sankara converted the army's provisioning store into a state-owned supermarket open to everyone (the first supermarket in the country).

[edita] Second Agacher strip war

In 1985 Burkina Faso organised a general population census. During the census some Fula camps in Mali were visited by mistake by Burkinabé census agents. The malian governement claimed that it was an act of sovereignty on the Agacher strip and on Christmas Day 1985, tensions with Mali erupted in a war that lasted five days and killed about 100 people (most victims were civilians killed by a bomb dropped on the marketplace in Ouahigouya by a Malian MIG-21 plane). The conflict is known as the "Christmas war" in Burkina Faso.

[edita] Assassinat

El 15 d'octubre del 1987, Sankara fou mort amb 12 persones més en un cop d'estat organitzat pel seu antic col·lega Blaise Compaoré. Una de les raons que aquest donà per la seva acció va ser l'empitjorament de les relacions amb els països veïns. Després del cop, i malgrat saber-se que Sankara era mort, alguns dels Comités de Défense de la Révolution seguiren enfrontant-se a l'exèrcit durant uns quants dies.

Hom el va enterrar ràpidament en una tomba anònima. Una setmana abans del seu traspàs, Sankara havia dit públicament "mentre que els revolucionaris com a individus poden ser morts, les idees no es poden matar".

Notes :

  1. Pot ser que la data es tries per raons simbòliques, ja que coincidí amb el 194è aniversari de l'abolició dels privilegis feudals francesos, però no n'hi ha cap evidència.
  2. El Txad era en guerra amb Líbia. França proporcionava suport aeri al Txad i, segons alguns testimonis, tropes franceses haurien participat en operacions terrestres.

[edita] Writings by Thomas Sankara

  • L'émancipation des femmes et la lutte de libération de l'Afrique (Women's Liberation and the African Freedom Struggle), available in English, French, Spanish, and Persian, Pathfinder Press.
  • We Are Heirs of the World's Revolutions, a 76-page pamphlet of Sankara's speeches, Pathfinder Press.
  • Thomas Sankara Speaks, the Burkina Faso Revolution, 1983-87, a 338-page collection of Sankara's speeches, Pathfinder Press (www.pathfinderpress.com).

[edita] Cites

  • "En qualsevol cas, desitjo i estic convençut que la millor forma per limitar que un grup d'individus, siguin soldats o no, usurpin la capacitat, passa per donar responsabilitat al poble. Entre faccions, entre clans, un pot ordir trames i cops d'estat. Contra el poble, hom no pot perpetrar un cop d'estat durador. En conseqüència, la millor forma d'evitar que l'exèrcit confisqui el poder per a ell mateix, i únicament per a ell, és -de forma immediata- compartir el poder amb el poble voltaic. És cap aquí on ens movem." [3]
  • "És ben trist que hi hagi observadors que vegin les actuacions polítiques com si fossin historietes. Un necessita un Zorro i l'altre, una estrella. No, el problema de l'Alt Volta és més seriós que tot això. Fou un error important haver cercat un home que fos responsable absolut, una estrella, fins a crear-ne una, per exemple fins a atribuir la paternitat del succés a un capità Sankara que n'hauria estat el Cervell etc." [3]
  • "Aquestes són parts fosques del que succeí el 7 de novembre aclarides. Continuaran havent-hi misteris. Potser la Història podrà parlar amb més detall i adjudicar-ne les responsabilitats més clarament." [3]
  • "Pel que fa a la nostra relació amb la comunitat política, quines relacions li hagués agradat haver tingut? Vàrem parlar cara a cara, directament, amb els líders, els antics líders dels antics partits perquè, per a nosaltres, aquests partits ja no existeixen, van ser dissolts. I això és ben clar. La relació que tenim amb ells és simplement la que tenim amb qualsevol ciutadà voltaic o, si s'ho estimen més, com a revolucionaris, si volen ser-ne. Fora d'això, no queda res més que la relació entre revolucionaris i contra-revolucionaris." [3]
  • "M'agradaria deixar darrera meu la convicció que, si mantenim una certa de mesura de prudència i organització, ens mereixem la victòria [....] No es poden portar a terme canvis fonamentals sense unes certes dosis de bogeria. En aquest cas, sorgida de l'incomformisme, el coratge de girar l'esquena a les velles fórmules, el coratge per inventar el futur. És gràcies als bojos d'ahir que podem actuar amb extrema claredat avui en dia. Vull ser un d'aquests bojos. [...] Hem de tenir la gosadia d'inventar el futur." [4]

[edita] Bibliografia sobre Thomas Sankara

  • (francès) Biographie de Thomas Sankara : La Patrie ou la Mort..., de Bruno Jaffré ISBN : 2-7384-5836-X • 1997 268 pages
  • (francès) Les années Sankara de la révolution à la Rectification, de Bruno Jaffré ISBN : 2-7384-5967-6 • 1989 new edition in 1997 336 pages
  • Le président Thomas SANKARA, Chef de la Révolution Burkinabe: 1983-1987 Portrait de Alfred Yambanga SAWADOGO,

ISBN 2-7475-0588-X Ed. L'Harmattan,Mars 2001

  • Thomas SANKARA,"OSER INVENTER L'AVENIR" La parole de Sankara de DAVID GAKUNZI

ISBN 2-7384-0761-7 Ed. PATHFINDER et HARMATTAN, Janvier 2005

  • "THOMAS SANKARA, L'ESPOIR ASSASSINE" de Valere SOME

ISBN 2-7384-0568-1 Ed. L'Harmattan , Janvier 2005

[edita] Vegeu també

Burkina Faso

[edita] Enllaços

[edita] Notes

  1. ↑ [1] [2]
  2. ↑ Bruno Jaffré
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Conferència de premsa del 21 d'agost de 1983 [3])
  4. ↑ 1985 Font: (Fragments d'una entrevista amb el periodista suís Jean-Philippe Rapp, traduït de Sankara: Un nouveau pouvoir africain de Jean Ziegler. Lausana, Suïssa: Editions Pierre-Marcel Favre, 1986. Usat amb permís en la següent font:) Thomas Sankara Speaks: The Burkina Faso Revolution 1983-87 trad. Samantha Anderson. Nova York: Pathfinder, 1988. pp. 141-144)
Precedit per:
{{{abans}}}		 {{{títol}}}
{{{anys}}}		 Succeït per:
{{{després}}}
Precedit per:
{{{abans}}}		 {{{títol}}}
{{{anys}}}		 Succeït per:
{{{després}}}

Plantilla:BFPresidents