Teoria de circuits
De Viquipèdia
La Teoria de circuits són aquelles tècniques que ens permeten trobar de forma sistemàtica totes les tensions i corrents d'un circuit format per components electrònics.
Habitualment estarem parlant de circuits lineals, tot i així els circuits no lineals a vegades també són analitzats amb aquestes tècniques.
[edita] Anàlisi de circuits lineals de tensió continua (DC)
Els circuits de tensió continua poden estar formats per fonts de corrent i tensió independents i resistors lineals.
Hi ha diverses tècniques per a analitzar aquests circuits, els mètodes més usats són:
- L'anàlisi de nodes
- L'anàlisi de malles
- Les tècniques de superposició, que habitualment s'usa en circuits amb més d'una font de tensió.
- Transformació de les fonts, que sovint simplifiquen el circuit a analitzar
- La creació d'un circuit equivalent, per tal de simplificar la situació i poder aplicar de forma més comode l'anàlisi de nodes o de malles.
[edita] Anàlisi de circuits lineals de tensió alterna (AC)
Els circuits lineals en alterna a més dels components que formen els de continua podran incloure també inductors i capacitors.
La inclusió de capacitors i inductors fa necessari la inclusió d'un nou concepte per a la resolució d'aquests circuits: els fasors.
La impedància d'un condensador s'expressa com: 
i la impedància d'una bobina com: Z(L) = jωL
on 
, ω = 2πf, f: freqüencia de treball del circuit, C: capacitat , L: inductància.
La inclusió a través dels fasors de nombres complexos fa que l'anàlisi d'aquests circuits sigui molt més llarg en termes de càlcul.
[edita] Anàlisi de circuits no lineals
Per tal d'analitzar un circuit no lineal de forma teoria habitualment procedim de la següent forma: 1) Fer una hipotèsi del mode d'operació dels components electrònics no lineals que formen el circuit a analitzar (aquests estats habitualment són encés, apagat, en regió lineal,...). Substituir la part no lineal per l'equivalent lineal que hem suposat. 2) Aplicar la teoria de circuits lineals al circuit resultant d'aquestes substitucions. 3) Verificar que totes les hipòtesis que hem realitzat són correctes. Si no fossin correctes cal repetir l'anàlisi amb noves hipotèsis fins trobar una situació en que les suposicions realitzades es compleixin.
