Tasci Ciprià
De Viquipèdia
Tasci Ciprià (Thascius Cyprianus) fou un sacerdot nascut a la prvíncia romana de l'Àfrica al començament del segle III.
De jove fou un bon orador i es va dedicar a la retòrica amb èxit. Vers el 246 es va fer cristià per les predicacions de Cecili, un vell prevere de l'església de Cartago, i llavors va prendre el nom de Tasci Cecili Ciprià. Va vendre les seves propietats i va distribuir el producte entre els pobres. El seu ascendent anterior i la popularitat del repartiment li va assegurar el seu ràpid ascens.
El 247 fou prevere i el 248 bisbe de Cartago, elegit per la majoria del clergat africà, si be amb l'oposició d'un sector minoritari encapçalat per Novatus i Felicissimus, la resistència dels quals va suposar seriosos disturbis. El 250 va començar l'anomenada persecució de Deci, i Ciprià es va escapar fins el 251. En aquest temps va discutir sobre si readmetre o no als Lapsi (apòstates) dels que n'hi havia tres classes Sacrificati, Thurificati, i Libellatici, a la que ell s'oposava mentre Novatus els defensava i va obtenir el suport del aspirant a papa Novacià.
El 252 va començar l'anomenada persecució de Gal; mentre a Itàlia el papa Corneli I fou desterrat a Civita Vecchia on va morir el 14 de setembre i el seu successor Luci va ser martiritzat el 5 de març del 253, a Àfrica no es van produir moviments rellevants.
La tardor del 255 va celebrar un concili a Cartago on es va rebutjar l'autoritat del Papa Esteve de Roma. El 257 fou desterrat per ordre del procònsol, Patern (Paternus) a la ciutat costera de Corubis, on es va trobar amb el diaca Ponci, al que va comunicar que esperava el martiri; al cap d'onze mesos fou cridat pel nou governador Galeri Màxim, i comminat a comparèixer a la seu del govern a Útica; llavors es va escapar, però poc després va tornar i fou fet presoner i executat.
Va deixar escrites algunes obres: De Grstiu Dei liber (escrit vers 426); De Idolorum Vanitate liber (escrit vers 427) apologia del cristianisme; Testimoniorum adversus Judaeos (escrit en data desconeguda), una critica religiosa contra els jueus als que considera que havien agafat un camí erroni hi havia estat substituïts pels cristians; De Disciplina et Habitu Virginum liber (escrit vers el 248); De Unitate Ecclesiae Catholicae liber (escrit el 252) estudi de història eclesiàstica; De Lapsis liber, (escrit el 252) complement de l'anterior; De Oratione Dominica liber (escrit el 252) oracions a Deu; De Mortalitate liber (escrit el 252 durant una pesta) que considera la mort una gloria pels cristians; Ad Demetrianum liber (escrit el 252) refutació de la culpa cristiana en les pestes i desgracies i atribució als gentils; De Exhortatione Martyrii, (carta escrita el 252), recompenses del martiri; De Opere et Eleemosynis liber (escrit el 253 o 254) lligada a una epístola dirigida per Ciprià als bisbes de Numídia; De Bono Patientiae liber, (escrit el 256); De Zelo et Livore, (escrit el 256); i una sèrie de cartes (Epistolae) de les que 81 son oficials relacionades amb el seu càrrec. Dos altres llibres li son atribuïts però no està comprovat: De Spectaculis liber i De Laude Martyrii ad Moysen et Maximum et ceteros Confessores.
Altres llibres li han estat atribuïts però probablement cap d'ells li correspon: Ad Novatianum Haereticum, quod Lapsis Spes Veniac non sit deneganda; De Disciplina et bono Pudicitiae; De Aleatoribus; De Montibus Sina et Sion contra Judaeos; Oratio pro Martyribus Oratio in Die Passionis suae et Confessio S. Cypriani; De Rebaptismate; De Cardinalibus Christi Operibus; De Singularitate Clericorum; In Symbolum Apostolicum Expositio; Adversus Judaeos qui Christum insecuti sunt; De Revelatione Capitis B. Jo. Baptistae; De Duplici Martyri; De Duodecim Abusionibus Saeculi; Dispositio Coenae; De Pascha Computus; i tres poemes Genesis, Sodoma, i Ad Senatorem.
