Tardígrad
De Viquipèdia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Dos tardígrads
|
||||||||
| Classificació científica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Heterotardigrada |
||||||||
Els tardígrads (Tardigrada, del grec "Tardus", lent i "Gradus", pas) són un fílum d'animals petits i segmentats, similars i probablement emparentats amb els artròpodes. Els tardígrads van ser descrits per primera vegada per Johann August Ephraim Goeze l'any 1773. El nom Tardigrada significa "caminar lentament" i fou establert per Spallanzani l'any 1776.
Els adults més grans poden assolir una longitud corporal de 1'5 mm, els més petits per sota de 0'1 mm. Les larves poden ser més petites que 0'05 mm.
Es coneixen unes 1,000 espècies, classificades en tres ordres: Heterotardigrada, Mesotardigrada i Eutardigrada.
[edita] Anatomia i morfologia
Els tardígrads tenen el cos dividit en quatre segments (sense comptar el cap), quatre parells de potes sense articulacions, i peus amb urpes o dits. La cutícula conté quitina i es renova. Tenen un sistema nerviós ventral amb un gangli per segment, i un cervell moltilobulat. En lloc de celoma tenen hemocele. L'únic lloc on pot trobar-se celoma veritable és al voltant de la gònada. Tot i que algunes espècies són partenogenètiques, els mascles i les femelles són presents, cadascun amb una única gònada. Els tardígrads són eutèlics (tots els adults de la mateixa espècie tenen el mateix nombre de cèl·lules) i ovipars. La majoria d'espècies de tardígrads tenen unes 40,000 cèl·lules al cos adult[1].
