Tarannon Falastur

De Viquipèdia

Tarannon Falastur (pronunciat Ta-ràn-non Fa-làs-tur) va ser el dotzè rei de Góndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va succeïr el seu pare Siriondil l'any 830 de la Tercera Edat. Durant el seu regnat es va iniciar la construcció de la gran flota de Góndor que marcà l'inici de l'expansió naval del regne. Per això va ser conegut com el primer dels quatre Reis dels Vaixells.

El seu regnat va estar marcat per les intrigues de la seva reina Berúthiel, que espiava a la gent de la cort. La llegenda explica que tenia deu gats (nou de negres i un de blanc) que voltaven per palau i li explicaven tot el que sentia. Finalment el rei Tarannon va acabar exiliant-la del regne, fent-la embarcar a un vaixell amb els seus gats.

Tarannon va morir sense descendència, i va ser succeït per seu nebot Eärnil I (fill del seu germà Tarciryan).

Precedit per: Siriondil

Rei de Góndor 840 T.E.-913 T.E.

Succeït per: Eärnil I