Eärnil I

De Viquipèdia

Eärnil I (pronunciat E-àr-nil) va ser el tretzè rei de Góndor, el regne del sud de la Terra Mitjana fundat pels Numenoreans a l'exili que apareix a l'obra de J.R.R. Tolkien.

Va succeïr el seu oncle Tarannon Falastur, quan aquest va morir sense descendència l'any 913 de la Tercera Edat. Eärnil era fill de Tarciryan i net del rei Siriondil.

Va seguir la política d'expansió naval iniciada pel seu oncle, esdevenint el segon de la línea dels monarques que reberen el nom de Reis dels Vaixells. El seu nom significa "amant del mar" en quenya.

Va emprendre una campanya contra els numenoreans negres d'Úmbar, i va aconseguir sotmetre la plaça. Tanmateix, poc després moria davant les seves costes al naufragar en una tempesta.

Precedit per: Tarannon Falastur

Rei de Góndor 913 T.E.-936 T.E.

Succeït per: Ciryandil