Talpó de tartera
De Viquipèdia
Talpó de tartera |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||||||||||
Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Chionomys nivalis (Martins, 1842) |
||||||||||||||
El talpó de tartera (Chionomys nivalis) és el talpó que pot assolir la mida més gran.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
La seua cua és relativament llarga i gairebé supera la meitat de la longitud del cap més el cos, i les orelles sobresurten clarament entre el pelatge. Els peus i les vibrisses són llargs.
El pelatge, més clar, que el de la resta de talpons, presenta una tonalitat grisenca marronosa uniforme per la part dorsal, i blanca grisenca per la ventral. Els peus i la cua (monocolor) tendeixen a ser blanquinosos.
Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 14 cm i cua = 4,5 - 7,4 cm.
Pes: 21 - 70 g.
[edita] Hàbitat
Tal com el seu nom indica, viu en tarteres, marges pedregosos i altres acumulacions de grans blocs a muntanya, fins a altituds elevades.
[edita] Costums
Actiu sobretot al crepuscle, però també a la nit i, més rarament, durant el dia.
El seu refugi és un cau subterrani que s'obre al peu d'una roca, a l'interior del qual es construeix un niu d'herba seca.
Solament les mares i les seues cries constitueixen grups familiars.
[edita] Espècies semblants
La resta de talpons tenen el pelatge de tonalitats més fosques i la cua més curta: no arriba a la meitat de la longitud del cap més el cos, excepte el talpó roig, que té, però, el pelatge rogenc.
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 158-159.
[edita] Referències
- Fordham et al (2006). Talpó de tartera. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 27 desembre 2007.
(anglès)