Sonata per a piano núm. 9 de Beethoven
De Viquipèdia
Sonata per a piano núm. 9 | |
Composició de Ludwig van Beethoven | |
Forma: | Sonata |
---|---|
Tonalitat: | Mi M |
Composta: | 1798-1799 |
Publicada: | 1799 |
Dedicatòria: | baronessa J. von Braun |
Catalogació: | Op. 14, núm. 1 |
Durada: |
La Sonata per a piano núm. 9 en mi major, opus 14 núm. 1, de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre 1798 i 1799, i publicada al mateix temps que la núm. 10 el desembre de 1799. Va ser dedicada a la baronessa Josefa von Braun.
Taula de continguts |
[edita] Context
Malgrat la seva numeració, la Sonata n° 9 és anterior a la Patètica. Beethoven en va fer un arranjament per a quartet de corda el 1802.
[edita] Estructura
Té tres moviments:
- Allegro
- Allegretto
- Rondo. Allegro commodo
[edita] 1. Allegro
El primer moviment, en mi major, comença amb una sèrie de quartes ascendents en la mà dreta, seguides d'una frase repetida en eco a diferents octaves, com en un quartet de corda. El segon tema, en si major, es basa en una gamma cromàtica ascendent. El desenvolupament és ple d'arpegis en dobles-corxeres en el baix, i després arriba la reexposició. El moviment acaba dolçament.
[edita] 2. Allegretto
El segon moviment és un minuet. La secció principal, en mi menor, no acaba amb una cadença completa sinó que va a parar a un acord de mi major com a dominant de la menor. El trio amb el títol de Maggiore, és en do major. La coda recorda breument la tonalitat de do major abans de tornar al mi menor.
[edita] 3. Allegretto
El tercer moviment és un rondo i té un caràcter animat. L'última aparició del tema està sincopada.