Sonata per a piano núm. 21 de Beethoven
De Viquipèdia
| Sonata per a piano núm. 21 | |
| Composició de Ludwig van Beethoven | |
| Nom alternatiu: | Waldstein |
|---|---|
| Forma: | Sonata |
| Tonalitat: | Do M |
| Composta: | 1803-1804 |
| Publicada: | 1805 |
| Dedicatòria: | comte F. von Waldstein |
| Catalogació: | Op. 53 |
| Durada: | 30' |
La Sonata per a piano núm. 21 do major, opus 53 de Beethoven, coneguda com "Waldstein", està considerada com una de les sonates més destacades del seu període central; les altres són la sonata núm. 23 "Appassionata", opus 57, i la Sonata "dels Adeus", opus 81.
Va ser composta entre 1803 i 1804, publicada el maig de 1805 i dedicada, com algunes altres obres, al comte Ferdinand von Waldstein, amic i protector de Beethoven des de 1784.
[edita] Estructura
Com moltes de les sonates, té tres moviments:
- Allegro amb brio. La sonata obre memorablement amb uns acords en staccato, tocats en pianissimo.
- Introduzione. Adagi molto - attacca
- Rondo. Allegretto moderato
L'Adagio molto del segon moviment destaca especialment per la seva simplicitat. Tan sols són 28 compassos, davant dels 302 del primer moviment i els 543 de la resta del segon moviment, i a més, cadascuna de les tres parts que el componen no compta amb més d'una desena de compassos. Les frases d'aquest moviment són de dos compassos de mitjana, i no implica més que algunes notes.
Tanmateix, aquest moviment és d'una gran riquesa, i conté diferents moments ben diferenciats i articulats, amb forts contrastos: amb tres notes n'hi ha prou a construir un moviment ascendent, després dos acords permeten resoldre aquesta tensió, etcètera. Aquest moviment es caracteritza doncs per una sorprenent economia de mitjans en la composició i de l'expressió musical. Tal escriptura requereix una interpretació d'una delicadesa extrema, on cada nota té molta transcendència.
El segon moviment acaba en una semicadença amb un calderó, i s'encadena directament (hi ha la indicació attacca) amb el tercer moviment, el Rondó.
