Sonata per a piano núm. 1 de Beethoven
De Viquipèdia
| Sonata per a piano núm. 1 | |
 |
|
| Composició de Ludwig van Beethoven | |
| Forma: | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat: | fa m |
| Composta: | 1795 |
| Publicada: | 1797 |
| Dedicatòria: | Franz Joseph Haydn |
| Catalogació: | Op. 2, núm. 1 |
| Durada: | 20' |
La Sonata per a piano núm. 1 en fa menor, opus 2 núm. 1 de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre 1794 i 1795. Les tres sonates de l’opus 2 van ser dedicades al seu mestre Franz Joseph Haydn.
Taula de continguts |
[edita] Les primeres sonates
Aquesta és la primera sonata publicada per Beethoven però entre 1782 i 1783, quan encara vivia a Bonn, ja havia compost tres petites sonates, conegudes amb el nom de Sonates a l'Elector, WoO 47, dedicades a l'Elector de Colònia.
La Sonata per a piano núm. 1 va ser composta en la mateixa època que la núm. 2 i núm. 3. Aquestes tres obres formen part de les primeres pàgines significatives de Beethoven, que llavors tenia 25 anys. El compositor les va dedicar a Haydn, professor seu des de novembre del 1792 fins al gener de 1794. La crítica i el públic les van acollir calurosament, però a Haydn, un poc menys. “No li falta talent, però li cal encara instruir-se» hauria dit Haydn desrpés de la interpretació de les sonates. Se sap que les relacions entre els dos músics no van ser molt fluïdes, i que Haydn no li agradava l'audàcia i la indisciplina del seu alumne.
[edita] Estructura
La sonata té quatre moviments i la seva execució dura una mica menys de 20 minuts:
- Allegro
- Adagio
- Menuetto: Allegretto
- Prestissimo
[edita] 1. Allegro
El primer moviment, en compàs 2/2, segueix la forma sonata. El primer tema consisteix en un arpegi ascendent que recorda els primers compassos del final de la Simfonia núm. 40 de Mozart. El segon tema, en la bemoll menor, està acompanyat per octaves en corxeres en el baix. La part de l’exposició s'acaba amb dos petites codes:
- la primera coda consisteix en una sèrie de sèries descendents en la bemoll major,
- la segona torna a la tonalitat de La bemoll menor.
La part del desenvolupament s'inicia amb el primer tema inicial, però a continuació dessenvolupa especialment el segon tema. La reexposició difereix poc de l'exposició, bàsicament en fa menor. La coda final és curta. Primer moviment : tema principal, mesures 1 a 5
[edita] 2. Adagio
El segon moviment s'obre amb tema líric en compàs 3/4, en fa major. És seguit per un passatge animat, en re menor, que serveix de transició, i després d'un passatge en triples corxeres en do major. El primer tema torna a parèixer llavors però de manera ornamentada. El moviment s'acaba amb una variació en fa major de la secció anterior en do major.
[edita] 3. Menuetto: Allegretto
El tercer moviment és un minuet en fa menor que segueix la forma clàssica. Implica dues seccions repetides seguides per un trio en fa major, també en dues seccions repetides. El moviment s'acaba amb la tornada del primer tema.
[edita] 2. Prestissimo
El quart moviment en fa menor i en compàs 2/2 té, com el primer, la forma sonata. L'exposició està acompanyada d’un motiu incessant de tresets de corxeres. El primer tema es basa en tres acords en staccato. Un passatge de transició porta al segon tema, en do menor, també animat però més líric. Els acords del primer tema tornen a aparèixer per finalitzar la part de l’exposició. En el començament del desenvolupament, hi ha un tema completament nou, en la bemoll, i després hi ha una transició basada en motius del primer tema. La reexposició reprèn el primer i segon temes, en fa menor. No hi ha coda i acaba amb un senzill arpegi descendent en tresets de corxeres.
