Societat l'Era de Badalona
De Viquipèdia
A Badalona, a les darreries del anys 20 del segle XX, un grup de socis de l’extingit Centre Regionalista de Badalona va decidir organitzar balls per a que el jovent en gaudís els dies de festa. Aquests balls es van ubicar en una era que hi havia a l'inici del carrer de l’Arrabal cantonada amb la Riera de Sant Joan, allà va néixer L’ERA.
Passat un cert temps es va acordar buscar un local cobert. L’ERA, aleshores, va anar en un local de lloguer del carrer Canonge Baranera, cruïlla carrer del Carme, on amb el pas del temps s’hi ajuntaren nous socis, i el dia 8 de desembre del 1931 s’hi va inaugurar el parquet per a la sala de ball, que el dia abans un grup de socis joves va acabar de posar a altes hores de la matinada per poder-hi fer la primera sessió de ball, que va ser molt lluïda. I havia també un cafè d’uns cent cinquanta metres quadrats amb taules pel dominó i posteriorment taula de billar. En el cafè es feien unes tertúlies de taula rodona que despertaven molta expectació.
Després de la guerra civil el nom de L’ERA va ser canviat pel de Circulo Artístico Español, però tothom en continuava dient L’ERA.
A la sala de ball hi venien orquestres com ara L’Apolo amb la Típica Cubana, La Niza i també s’intercalaven sessions de teatre i sarsuela. En el teatre hi havien intervingut companyies de teatre de renom com la Maria Guerrero i moltes altres d’arreu de Catalunya i l'estat Espanyol, en canvi la sarsuela era interpretada majoritàriament per afeccionats de la mateixa entitat, dels que cal destacar el tenor Paulí, el baríton Sotero i les tiples Anna Barbosa i Rosa Inglés. També hi va haver a les seves acaballes equips federats de Tenis de Taula.
A principis dels anys seixanta el local es va posar en venda i en no poder fer front a la despesa d’haver de comprar l’immoble, la societat va acabar anant al pis del damunt de l’Orxateria Fillol de la Rambla, mantenint el cafè i les taules per jugar al dominó o a les cartes. El fet de no haver-hi prou lloc per programar les activitats de teatre i de ball, va portar inevitablement a la dissolució de la societat.
