Societat caçadora-recol·lectora
De Viquipèdia
La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres.
Es podria dir que és un tipus d'economia arriscat per a la subsistència, ja que no sempre qui s'hi basa podrà abastir-se d'allò què prefereix o, encara més important, d'allò que necessita. Per a exercir aquesta activitat, sorgida en els primers moments de la humanitat, l'home hagué d'elaborar diverses eïnes per portar a terme les tasques exposades. Tenim així, al voltant d'aquesta activitat, tot un seguit de procesos evolutius que anaren marcant dia a dia la continuïtat dels primers homes, configurant-los i fent-los evolucionar cap al que han arribat a ser.
Tot i que la caça i la recol·lecció són activitats que es portaren a terme durant el Paleolític, han seguit perdurant perquè són també com una altra una font d'abastiment alimentària. Ara bé, aquesta ha estat complementada per altres activitats, que no han estat substitutives, però que han passat a formular el primer paper i deixar la caça i la recol·lecció com a l'opció segona; estem parlant dels fenomens de l'agricultura i la ramaderia.
Les societats prehistòriques practicaven el nomadisme a la recerca de menjar, ja que agricultura i sedentarisme estan fortament lligats. Tendien a ser grups no jeràrquics de menys de cent invdividus (o més petits seguint un líder més o menys consensuat). La divisió del treball entre sexes era mínima.
