Socialisme o barbàrie
De Viquipèdia
Socialisme o barbàrie (Socialisme ou barbarie en francès) va ser un grup marxista francès que va existir entre 1948 i 1965. El nom també fa referència a la revista d'aquest grup. L'expressió socialisme o barbàrie va ser emprada per primera vegada per na Rosa Luxemburg el 1916.
Taula de continguts |
[edita] Orígens de Socialisme o barbàrie
El 1946, en Cornelius Castoriadis i en Claude Lefort (entre altres membres del Partit Comunista Internacionalista (PCI) de França) varen crear l'anomenada tendència Chaulieu-Montal, que ben prest passaria a anomenar-se Socialisme o barbàrie. El 1948 la facció es va separar del PCI i va abandonar els postulats trotskistes. El grup va començar a publicar llavors una revista amb el mateix nom. Altres integrants en foren: Daniel Blanchard (como Pierre Canjuers), Guy Debord, Jacques Gautrat (como Daniel Mothé), Gérard Genette, Alain Guillerm, Jean Laplanche, Jean-François Lyotard, Albert Maso (como Vega), Henri Simon i Pierre Souyri.
[edita] Idees principals
Els membres de Socialisme o barbàrie combatien l'estalinisme en totes les seves manifestacions i varen tractar de desenvolupar un marxisme antidogmàtic. Consideraven la URSS i a tots els països autoanomenats socialistes com "capitalistes d'estat", és a dir, societats dirigides per una nova classe dominant, la burocràcia (explotadors enganyosament autoanomenats socialistes que ocuparien el lloc dels antics patrons mentre que la situació real dels treballadors no canviaria).
[edita] Desenvolupament i dissolució
Tot i que estava fortament influït per en Castoriadis, el grup va tenir des de la seva creació diverses corrents internes que varen acabar per produir dues escissions importants:
El 1951 va esclatar el primer conflicte entre els partidaris de crear un partit revolucionari estructurat entorn d'un programa polític (Castoriadis) i els que confiaven en la unió espontània de la vanguàrdia obrera en un procès revolucionari violent; aquests creien que Socialisme i barbàrie no havia de ser més que un lloc de discussió i crítica, el que modernament es coneix com un think tank. La controvèrsia va dur a la sortida temporal d'en Lefort i altres militants.
El juny de 1958, després de l'ascensió de De Gaulle, es va produir una altra crisi amb el mateix tema de fons però en una nova situació, produïda per l'arribada de nous membres, la majoria estudiants. Un grup reprendrà les tesis d'en Lefort i formarà Informations et Liaisons Ouvrières (Informació i llaços obrers). Per la seva banda, en Castoriadis i altres militants, tot i que rebutjaven el model leninista de partit, es varen pronunciar a favor de desenvolupar una organització política basada en un programa d'acció enfocat a ajudar a la vanguarda obrera a desenvolupar la presa de consciència política.
A partir de 1960, en Castoriadis es va anar allunyant del marxisme. Entenia que l'extensió dels règims burocràtics i la creixent burocratització del capitalisme estava creant una societat piramidal on la majoria de les persones, alienades, podrien ser impulsades a combatre el sistema fora de la idea de lluita de classes, superada per un règim capitalista/burocràtic, i aconeguir eliminar les crisis, assegurar el creixement econòmic i augmentar el nivell de vida.
Després de successives escissions Socialisme o barbàrie es va autodisoldre entre 1966 i 1967.
[edita] Enllaços externs
- Socialisme o Barbàrie: Un grup revolucionari francès (1949-65) per Marcel van der Linden, Left History 5.1, 1997. (anglès)
- De l'esquerra alemanya a Socialisme o barbàrie de La Banquise No. 2: le roman de nos origines, 1983. (anglès)
- Biblioteca llibertària i comunista, Socialisme o barbàrie (anglès)
- [1] (francès)
[edita] Bibliografia
GOTTRAUX, P., Socialisme ou Barbarie, un engagement politique et intellectuel dans la France de l'après guerre. Editions Payot Lausanne, s.l., 1997.
