Singularitat gravitatòria
De Viquipèdia
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espai-temps, és un punt a on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites. Aquestes quantitats inclouen la curvatura de l'espai-temps o la densitat de la matèria. Formalment, un espai-temps amb una singularitat conté geodèsiques que no es poden completar d'una manera suau. El límit d'aquestes geodèsiques és la singularitat.
Els dos tipus més importants de singularitats de l'espai-temps són singularitats de curvatura i singularitats còniques. Les singularitats també es poden dividir segons si estan protegides per un horitzó d'esdeveniments o no. En el darrer cas se les anomena singularitats nues. D'acord amb la relativitat general, l'univers va començar en una singularitat, a partir de la que esdevingué una gran explosió (Big Bang, en el seu nom popular en anglès). Un altre tipus de singularitat predita per la relativitat general és a l'interior d'un forat negre: qualsevol estel que colapsi més enllà d'un cert punt forma un forat negre, a l'interior del qual es forma una singularitat. Aquesta singularitat és del tipus de singularitat de curvatura.
[edita] Referències
- Charles W. Misner; Kip Thorne. & John Archibald Wheeler (1973). Gravitation, San Francisco: W. H. Freeman. ISBN 0-7167-0344-0.
