Simfonia núm. 29 de Mozart
De Viquipèdia
La Simfonia núm. 29 en la major K. 201a, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita el 1774. Juntamnet amb la Simfonia núm. 25, són les més conegudes de les primeres simfonies. Stanley Sadie[1] el caracteritza com a "... amb una combinació d'un intimista estil de música de cambra amb moments impulsius i ardents."
La simfonia segueix l'estructura clàssica:
- Allegro moderato
- Andante
- Menuetto: Allegretto. Trio
- Allegro con spirito
El primer moviment està en la forma sonata, amb un tema principal elegant caracteritzat per una octava i passatges de trompes ambiciosos.
El segon moviment està escrit per a cordes amb sordina i l'ús limitat del vent, i també té la forma sonata.
El tercer moviment, un minuet, està caracteritzat per ritmes amb punt nerviosos i en staccato, i el trio proporciona un contrast molt elegant.
El quart i darrer moviment és enèrgic. És un altre moviment amb la forma sonata en compàs 6/8, i connecta amb el tema principal del primer moviment.
[edita] Referències
- ↑ Stanley Sadie, The New Grove Mozart. New York, W. W. Norton & Company, 1983. ISBN 0-393-30084-6. Page 41.
