Simeó Mamantis
De Viquipèdia
Simeó Mamantis (Symeon o Simeon Mamantis, Συμεών o Συμεάνης) fou un religiós bizantí anomenat també {{polytonic|νέος θεολοόγος, ἡγούμενος μόνης το? ἁγίου Μάμαντος τοῦ ξηροκέρκου, novus theologus o theologus junior et hegumenus (s. abbas) monasterii s. mamantis in xerocerco, i també τοῦ ξυλοκέρκου, in xylocerco. Va viure al final del segle X i començament del [segle XI]. Era de família noble i fill de Basili i Theofano, i va néixer a Galate a la Paflagònia però de jove fou enviat a estudiar a Constantinoble on el pares tenien algun càrrec a la cort.
Un oncle el va introduir a la cort imperial; aquest oncle va morir sobtadament quan Simeó tenia 14 anys i va decidir ingressar a la vida monàstica però en fou desaconsellat pel seu guia espiritual el monjo Simeó el Pietós (Σνμεὼν ὁ εὐλαβής) i va romandre un temps a la casa de l'oncle per acabar ingressant al monestir d'Studium i després al de Sant Mames (Mamas) on va arribar a abat (hegumenos) i fou ordenat prevere.
En el patriarcat de Nicolau II Crisoberges (982-996) va dimitir el càrrec d'abat i es va dedicar a la composició de llibres. Aquesta activitat va atreure la atenció de Sergi II de Constantinoble (patriarca vers el 999 fins vers al 1019) però el sincel·le d'aquest, Esteve, arquebisbe de Nicomèdia, el va acabar separant de Simeó segons sembla per gelosia; Esteve el va acusar de retre honors a la memòria de Simeó el Pietós que havia mort, com si fos un sant; durant sis anys Simeó fou perseguit i fou desterrat de Constantinoble per el patriarca i un sínode; finalment el càstig fou aixecat i li va ser oferts privilegis si retirava els honors que havia fet al seu guia Simeó el Pietós, cosa que no va voler fer.
Amb l'ajut d'alguns amics rics va poder fundar un monestir al lloc de la capella de Santa Marina, al costat asiàtic de la Propòntida, on va romandre fins a la seva mort
Les seves obres són:
1. Λόγοι, Orationes (al menys 92) 2. Κεφάλαια πρακτικὰ καὶ θεολογικά, Capita Moralia 3. Θεῖοι ὕμνοι, Divini Hymni o Sacrae Commentationes
