Sheldon Lee Glashow
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1979) |
Sheldon Lee Glashow (Brookline, EUA 1932) és un físic i catedràtic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
[edita] Biografia
Va néixer el 5 de desembre de 1932 a la població de Brookline, situada a l'estat nord-americà de Massachusetts fills d'immigrants rusos de tradició jueva. Estudià al Bronx High School of Science, on conegué Steven Weinberg, i posteriorment es llicencià en física l'any 1954 a la Universitat de Cornell. El 1959 aconseguí el doctorat a la Universitat de Harvard sota la supervisió de Julian Schwinger, i amplià els seus estudis a l'Institut Niels Bohr de Copenhaguen, el CERN i l'Institut Tecnològic de Califòrnia.
Entre 1982 i 1984 Glashow fou professor de física a la Universitat de Houston, i des d'aquell any ho és de la Universitat de Boston.
[edita] Recerca científica
Al costat de Steven Weinberg i Abdus Salam va desenvolupar la teoria de la interacció electrodèbil per la qual l'electromagnetisme i la força nuclear feble són, sota certes condicions, una sola i única interacció. Gràcies a aquests treballs es va poder comprovar com aquesta teoria era aplicable a totes les partícules i no tant sols als leptons.
El 1979 Glashow, juntament amb Steven Weinberg i Abdus Salam, foren guardonats amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre la Interacció electrodèbil.
Posteriorment estudià la quiralitat matèria/antimatèria, els neutrins i realitzà també diversos tests de comprovació de la relativitat especial descrita per Albert Einstein. Així mateix destaca per ser un dels científics més escèptcics de la teoria de les supercordes, que intenta explicar a la vegada totes les partícules subatòmiques existents i unificar totes les forces de la natura.
