Shakuhachi

De Viquipèdia

El shakuhachi (尺八, , しゃくはち^?, literalment shaku i 8 respectivament, en referència a què en mesura 1,8) és una flauta japonesa que se subjecta verticalment com una flauta dolça en lloc de com la tradicional flauta travessera. Era utilitzada pels monjos de la secta Fuke Zen, seguidors del budisme zen, és la seva pràctica ritual del Suizen (meditació mitjançant el bufat).

El shakuhachi sempre s'ha construit de canya de bambú

Malgrat que el nom aplicat a tota la família indica que mesura 1,8 shakus (uns 55 centímetres), antiga mesura japonesa en desús, i que és la seva longitud estàndard, n'hi ha que varien la seva longitud des d'aproximadament 1,3 shakus fins als 3,3. Com més llarg és el shakuhachi, més greu és el so.

El shakuhachi es toca bufant l'aire com si anés la vora del coll d'una ampolla, però en el seu altre extrem, el shakuhachi acaba en una vora afilada, que permet a l'intèrpret un control substancial sobre el to.

Els cinc forats estan afinats segons una escala pentatònica, sense semitons, encara que l'intèrpret pot modificar cada to tant com un to o més utilitzant tècniques anomenades meri i kari, per a aconseguir les quals es modifica l'angle de bufat, aconseguint tons més alts o més baixos, respectivament. El shakuhachi permet un rang de dos vuitenes completes (la més greu es diu Otsu i la més aguda Kan) i una tercera vuitena incompleta (Tai-Kan). Les distintes vuitenes s'aconsegueixen mitjançant subtils variacions en la respiració i en l'embocadura.

En argot japonés shakuhachi significa fel·lació.