Seqüenciador
De Viquipèdia
Un seqüenciador és un dispositiu electrònic físic o una aplicació informàtica que permet programar i reproduir esdeveniments musicals de forma seqüencial mitjançant una interfície de control físic i/o lògic connectat a un o més instruments musicals electrònics. La interfície de control més extès és l'estàndard MIDI.
El seqüenciador és l'eina principal de composició, programació i control sobre els equips d'instrumentació electrònica musical (sintetitzadors, samplers, caixes de ritme, processadors de senyal, etc).
[edita] Orígens
Malgrat que l'origen del seqüenciador és eminentment electrònic podem dir que un dels seqüenciadors més bàsics i antics que es coneixen és la capsa de música. A partir dels petits pivots que sobresurten d'un rodet giratori es fan sonar una sèrie de llengüetes metàl·liques afinades segons l'escala musical. La seqüència, doncs, es troba "gravada" al rodet giratori, que realment és una transcripció de la partitura en forma de dades (cada pivot correspondria a un event). Anàlogament al funcionament de la capsa de música trobem la pianola, sòls que en aquest cas la seqüència es troba al cartró perforat.
Els primers seqüenciadors electrònics van aparèixer als anys 70 i eren analògics, al igual que els primers sintetitzadors. La interfície que feien servir era l'anomenat CV/Gate o control per voltatge i consistia en enviar impulsos de corrent contínua amb un nivell de tensió en funció de l'altura de nota. Éren molt limitats i feixucs de programar; sols permetien controlar un aparell a la vegada i tenien pocs compassos disponibles. L'aparició del sistema MIDI al 1983 i l'avanç de la tecnologia digital en matèria musical va suposar una veritable revolució. Fou en aquest punt quan van començar a comercialitzar-se els primers seqüenciadors digitals (físics) i programes seqüenciadors per a ordinadors, que han anant guanyant complexitat i prestacions amb el pas dels anys.
[edita] Funcionament
El funcionament bàsic d'un seqüenciador en forma d'aplicació informàtica passa per una secció principal on es visualitzen totes les pistes, on cada pista correspon a un so o a una font sonora externa i els paràmetres que les afecten de forma global com el volum, l'entonació, el panorama, o el canal MIDI, així com els controls de reproducció (play, stop, loop, tempo, etc) i les funcions bàsiques de copiar i enganxar, mute (silenciar), moure part, fussionar parts, etc. Per què fa a l'edició, trobem vàries seccions, essent les més rellevants el rodet de piano, la partitura i la llista d'events.
- Rodet de piano: És la forma d'edició més extesa. Consisteix en un teclat virtual adjunt a una quadrícula on es representen els compassos, que alhora estàn subdividits en una quantització preestablerta (blanques, negres, corxeres, semicorxeres, etc). La forma de composar és dibuixant literalment les notes, variant l'altura i la duració sobre la quadrícula. Com s'aprecïa el funcionament és molt semblant al d'una pianola.
- Partitura: Més extès entre usuaris de formació clàssica i acadèmica. Com el nom indica la seva forma d'edició és sobre un pentagrama amb la simbologia pròpia del solfeig. Cal dir que tal com es va composant, independentment de la forma d'edició, el programa crea automàticament la partitura corresponent.
- Llista d'events: És el propi codi font de programació. És útil a l'hora de modificar puntualment algun tipus d'event en concret, sobretot els que no afecten a l'altura o a la duració de la nota (aftertouch, modulació, portamento, nivells d'efecte, etc.)
[edita] Temes relacionats
- Workstation
- Caixa de ritmes
- Tracker
- Màquina de grooves
- Synclavier
