Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Seq??enciador - Viquip??dia

Seq??enciador

De Viquip??dia

Un seq??enciador ??s un dispositiu electr??nic f??sic o una aplicaci?? inform??tica que permet programar i reproduir esdeveniments musicals de forma seq??encial mitjan??ant una interf??cie de control f??sic i/o l??gic connectat a un o m??s instruments musicals electr??nics. La interf??cie de control m??s ext??s ??s l'est??ndard MIDI.

El seq??enciador ??s l'eina principal de composici??, programaci?? i control sobre els equips d'instrumentaci?? electr??nica musical (sintetitzadors, samplers, caixes de ritme, processadors de senyal, etc).

[edita] Or??gens

Malgrat que l'origen del seq??enciador ??s eminentment electr??nic podem dir que un dels seq??enciadors m??s b??sics i antics que es coneixen ??s la capsa de m??sica. A partir dels petits pivots que sobresurten d'un rodet giratori es fan sonar una s??rie de lleng??etes met??l??liques afinades segons l'escala musical. La seq????ncia, doncs, es troba "gravada" al rodet giratori, que realment ??s una transcripci?? de la partitura en forma de dades (cada pivot correspondria a un event). An??logament al funcionament de la capsa de m??sica trobem la pianola, s??ls que en aquest cas la seq????ncia es troba al cartr?? perforat.

Els primers seq??enciadors electr??nics van apar??ixer als anys 70 i eren anal??gics, al igual que els primers sintetitzadors. La interf??cie que feien servir era l'anomenat CV/Gate o control per voltatge i consistia en enviar impulsos de corrent cont??nua amb un nivell de tensi?? en funci?? de l'altura de nota. ??ren molt limitats i feixucs de programar; sols permetien controlar un aparell a la vegada i tenien pocs compassos disponibles. L'aparici?? del sistema MIDI al 1983 i l'avan?? de la tecnologia digital en mat??ria musical va suposar una veritable revoluci??. Fou en aquest punt quan van comen??ar a comercialitzar-se els primers seq??enciadors digitals (f??sics) i programes seq??enciadors per a ordinadors, que han anant guanyant complexitat i prestacions amb el pas dels anys.

[edita] Funcionament

El funcionament b??sic d'un seq??enciador en forma d'aplicaci?? inform??tica passa per una secci?? principal on es visualitzen totes les pistes, on cada pista correspon a un so o a una font sonora externa i els par??metres que les afecten de forma global com el volum, l'entonaci??, el panorama, o el canal MIDI, aix?? com els controls de reproducci?? (play, stop, loop, tempo, etc) i les funcions b??siques de copiar i enganxar, mute (silenciar), moure part, fussionar parts, etc. Per qu?? fa a l'edici??, trobem v??ries seccions, essent les m??s rellevants el rodet de piano, la partitura i la llista d'events.

  • Rodet de piano: ??s la forma d'edici?? m??s extesa. Consisteix en un teclat virtual adjunt a una quadr??cula on es representen els compassos, que alhora est??n subdividits en una quantitzaci?? preestablerta (blanques, negres, corxeres, semicorxeres, etc). La forma de composar ??s dibuixant literalment les notes, variant l'altura i la duraci?? sobre la quadr??cula. Com s'aprec??a el funcionament ??s molt semblant al d'una pianola.
  • Partitura: M??s ext??s entre usuaris de formaci?? cl??ssica i acad??mica. Com el nom indica la seva forma d'edici?? ??s sobre un pentagrama amb la simbologia pr??pia del solfeig. Cal dir que tal com es va composant, independentment de la forma d'edici??, el programa crea autom??ticament la partitura corresponent.
  • Llista d'events: ??s el propi codi font de programaci??. ??s ??til a l'hora de modificar puntualment algun tipus d'event en concret, sobretot els que no afecten a l'altura o a la duraci?? de la nota (aftertouch, modulaci??, portamento, nivells d'efecte, etc.)

[edita] Temes relacionats