Semiarrianisme

De Viquip??dia

Els semiarrianisme fou un corrent religi??s considerat her??tic. Els seus membres foren coneguts tamb?? com a macedonians (heretgia macedonista) i com pneumat??macs.

Vulgarment foren coneguts com semiarrians perqu?? estaven en mig de la fe de Nicea (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant s??n consubstancials) i la dels arrians (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant tenen un ordre jer??rquic de divinitat). Per als semiarrians el Pare i el Fill s??n consubstancials, per?? superiors en divinitat a l'Esperit Sant.

Els semiarrians consideraven al Fill com ?????????????????????, "homoiousios"), ??s a dir de la mateixa substancia que el Pare, mentre que els seus opositors els arrians purs o acacians (del seu cap Acaci de Cesarea) el consideraven ?????????????????, "anomoios", ??s a dir de diferents substancia.

Els semiarrians foren coneguts com macedonians despr??s de que el patriarca Macedoni I de Constantinoble (Macedoni de Tr??cia) fou deposat el 360 i va agafar la direcci?? del grup. Foren perseguits i es van acostar al credo de Nicea i el 367 molts dels seus bisbes van transmetre al papa Liberi I una confessi?? en que admetien que el Fill era ?????????????????????, "homoiousios"), o de la mateixa substancia per?? negaven la divinitat de l'Esperit Sant, i per aix?? els grecs els van anomenar ??????????????????????????, "Pneumatomachi" es a dir impugnadors de l'Esperit. Els Macedonians consideraven a l'Esperit Sant com inferior al Pare i al Fill, considerant-loo un simple serf o ministre d'aquests, amb una naturaleza similar a la dels angels.

Els macedonians foren tamb?? anomenats maratonians ???????????????????????? per un dels seus l??ders anomenat Marat?? (Marathonius), bisbe de Nicom??dia (i antic diaca del Patriarca), qui, al morir Macedoni I, el va succeir al capdavant de la tend??ncia, per?? el nom no va prevaler.

La paraula m??s culta per designar-los deriva del grec, doncs pneumat??macs vol dir "impugnadors de l'Esperit Sant", mentre pneumatomoquios deriva de egoun Pneumatomachon ??s a dir "que lluiten contra l'Esperit Sant".

Els semiarraians o macedonians van ser combatuts per Sant Atanasi, qui el 362 va aconseguir la convocat??ria d'un S??node a Alexandria, al qual van assistir nom??s vint-i-un bisbes, el qual va condemnar l'heretgia, i va declarar que l'Esperit Sant era de la mateixa subst??ncia i divinitat que el Pare i el Fill, i que en la Trinitat no existeix res que sigui creat, inferior o posterior.

Sols a la mort del Papa Liberi I ( 24 de setembre de l'any 366) el seu successor Damas I va iniciar una pol??tica severa contra l'heretgia, que va ser condemnada en un Concili (probablement cap al 369) en el qual es va dictaminar que el Pare i el Fill eren una mateixa subst??ncia conjuntament amb l'Esperit Sant. Un altre Concili reunit a Roma per Damas el 374, a petici?? dels bisbes orientals alarmats per l'acceptaci?? de l'heretgia per Eustaqui de Sebaste, un dels principals l??ders dels semiarrians (els bisbes orientals van enviar com a ambaixador a Doroteu)., va reafirmar la condemna de les doctrines macedonianes (i altres) i va ratificar la fe de Nicea.

El 381 l'Emperador Teodosi el gran va convocar un Concili en Constantinoble per extingir les heretgies d'Arri i de Macedoni. El Concili (anomenat II Concili Ecum??nic de Constantinoble) sol va tenir l'assist??ncia de bisbes orientals (150 cat??lics i 36 macedonians), i en ell Teodosi va intentar sense ??xit reunificar les diverses tend??ncies. Finalment les heretgies van ser condemnades. M??s tard el Papa va confirmar la professi?? de fe del Concili encara que va rebutjar el c??non tercer. Posteriorment els semiarrians o macedonians o pneumat??macs es van acostar als ortodoxos.