Satyajit Ray
De Viquipèdia
Satyajit Ray (bengalí:সত্যজিত্ রায়)(Calcuta 1921 - 1992) fou un director cinematogràfic indi. Procedia de família d'artistes, treballà com a decorador i publicista. Rebé una gran influència del seu amic, el poeta en bengalí Rabindranath Tagore i, el 1951, arran de conèixer Jean Renoir, es dedicà al cinema. El 1956 va guanyar el Festival de Cannes, tot donant a conèixer internacionalment el cinema indi. És considerat un dels grans directors de cinema del món juntament amb Akira Kurosawa. El 1992 va rebre un Oscar honorífic per la seva carrera.
El cinema de S. Ray és realista. Els seus primers treballs són plens de compassió i d'emoció; el seu treball posterior és més polititzat i sovint cínic, encara que hi posa als seus films el seu humor típic.
[edita] Obres
- Pater Panchali (La queixa del corriol, 1952)
- Apur sansar (El món d'Apur, 1954)
- Aparajito (L'invencible, 1957)
- Kanchenjungha (1962)
- Mahanagar (1963)
- Charulata (1965)
- Nayak (1966)
- Goopy Gyne Bagha Byne (Les aventures de Goopy i Bagha)
- Pratidwandi (L'adverari, 1970)
- Seemabaddha (Companyia Limitada, 1971)
- Jana Aranya (L'home del mig, 1971)
- Shatranj Ke Khiladi (Els jugadors d'escacs, 1977)
- Jai baba felunath (1978)
- Sadgati (1982)
- Ghare-Baire (La llar i el món, 1984)
- Ganashatru (Un enemic del poble, 1989)
- Shakha Proshakha (Branques d'arbre, 1990)
- Agantuk (L'estranger, 1991)
